GABINET DE CULTURA I COMUNICACIÓ
Tècnic: Elisa Caballer
DIA: 25 ABRIL – 3 NOVEMBRE 2024
HORA INAUGURACIÓ: 19:00 H
HORARI EXPOSICIÓ: de maig fins a agost, de 10 a 21 h; a setembre, de 10 a 20 h; a octubre, de 10 a 10 h i a novembre i desembre de 10 a 18 h.
LLOC: Sala Estufa Freda
PREU: Entrada gratuïta abonant l'entrada al Jardí.
El Botànic inaugura una nova exposició i des del 25 d’abril fins al 3 de novembre l’Estufa Freda albergarà un projecte expositiu comissariat per Jose Maria Azkárraga, a través de la qual podreu fer un recorregut visual per la història del Botànic. Més d'un centenar de fotografies, pintures, gravats, dibuixos, plànols i altres documents, tots ells amb una gran força gràfica, ens transportaran al Botànic dels segles XIX i XX.
A l’exposició també es mostraran documents escrits que, per la seua antiguitat, cal·ligrafia o tipografia, presenten característiques d’interès visual. A més s’exhibirà un audiovisual que recull l’evolució de l’entorn urbà del Jardí a través de la cartografia històrica i es projectarà una col·lecció de fotografies fetes per visitants al llarg de la segona meitat del segle XX.
L'objectiu principal d'aquesta exposició, segons ha destacat el comissari José Maria Azkárraga, ha estat omplir les llacunes visuals sobre la història del Jardí Botànic i donar llum a alguns episodis oblidats d’aquest espai, així com explorar la seva evolució al llarg del temps. Al seu torn Azkárraga ha explicat que aquest projecte expositiu esdevindrà una vertadera ‘Finestra al Passat’, un acte de descobriment que transformarà la nostra percepció i ens permetrà veure més enllà de la superfície per apreciar la riquesa de la història que s’amaga en cada racó del Jardí.
Per la seua banda Jaime Güemes, director del Jardí Botànic destaca les sorpreses que ens emportarem si ens adentrem en l'exposició. I es que descobrirem un Botànic molt diferent a l'actual, molt més salvatge i desordenat, amb menys gent, un Jardí que encara no està envoltat de construccions.
Més endavant es presentarà el catàleg de l'exposició en l'elaboració del qual han participat Jaime Güemes, José Mª Azkárraga Testor, Cristina Sendra Mocholí, Jesús I.Catalá-Gorgues, Raquel Giménez Ibáñez, Francisco Javier Cortina Maruenda, Ana Mira Vidal i Tana Capó Moreno.
Volem, a més, expressar el nostre sincer agraiment a la Reial Societat Econòmica d'Amics del País de València per fer possible La Història gràfica del Botànic i reconèixer la implicació de l'EASD-València (Escola Superior d'Art i disseny) que desde l'inicia del projecte i sota la supervisió de Tana Capó va realitzar un treball de aula per a concebre el disseny expositiu de la mostra. Un suport fonamental que ha enriquit el projecte.
Us convidem a descobrir aquesta interessant exposició per conèixer el passat del Botànic, el seu context històric i la seva fascinant evolució. No us perdeu aquesta oportunitat única de viatjar en el temps i veure el Botànic com mai l’havíeu vist.
La labor de comissariat d'aquesta exposició no s'hauria pogut dur a terme sense els múltiples suports de nombroses persones. Des de personal de l'herbari, del Jardí i de la Biblioteca fins a amics fotògrafs que han digitalitzat i millorat algunes de les fotografies. Cal no oblidar a aquelles persones que han rebuscat entre els seus calaixos per a trobar fotografies de l'últim terç del segle XX i que ens han permès recórrer aquells anys mitjançant un audiovisual.
Les aportacions dels descendents de Vicente Guillén, de Julio Esplugues i d'Eduardo Boscá han resultat fonamentals per a la construcció del relat gràfic. Finalment, la col·laboració de la Reial Societat Econòmica d'Amics del País de València ens permés accedir als documents originals que van marcar la història del Jardí en el segle XIX.
José Maria Azkárraga és professor en el departament de Didàctica de les Ciències Experimentals i socials de la Universitat de València i ha sigut comissari de diferents exposicions relacionades sobretot amb la història de València. Algunes de les més destacades son: Miguel Hernández, el poeta necessari (Ajuntament de València, març-juliol de 2023); Regreso al Edén, de Paco Roca. Un viatge a la València de posguerra (Universitat de València, febrer-maig de 2022); Tempesta de ferro. Els refugis antiaeris a València (Ajuntament de València, abril-juliol de 2017) i Mons tribals. Una visió etnoarqueològica (Museu de Prehistòria de València, novembre 2008 - abril 2009).