| NOTÍCIES
ENCETEM EXPOSICIONS DE L’ARTISTA I BOTÀNIC GERARDO STÜBING

Aquest 25 de maig el botànic i artista Gerardo Stubing torna al Jardí Botànic amb dues exposicions que, com sempre, posen el focus en el món natural. Després de la seua darrera mostra al 2014, Biomorfias, on ens presentava un seguit d’obres que tenien com a fil conductor les morfologies de les plantes i l’harmonia de la natura, ara Stübing ens presenta les mostres Scriptum Lucem i Biodiversidad 2023_2030 que ocuparan els dos principals espais expositius del Jardí, l’Estufa Freda i la sala Hort de Tramoieres, de forma simultània. Es podran visitar fins el 15 d’octubre.
Amb el seu nou treball, l'artista busca, a través de la seva obra i sota el paraigua conceptual de l'ecocriticisme visual, conscienciar i condemnar els problemes creats per les activitats humanes i la seva interacció amb la natura. Com a tal, el seu treball pot servir com una lent més per a la consideració creativa i crítica de l'art, conscient de que les arts plàstiques s'han de posicionar amb força en el context de la crisi ambiental i l'emergència climàtica.
Per descomptat, a tots ens preocupa l'estat actual del medi ambient, especialment el canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat. Per a la majoria de la societat, però, aquesta preocupació es basa en un enfocament egoista que només valora la pèrdua de confort i l'impacte econòmic del desenvolupament insostenible de les nostres pràctiques. L'objectiu de l'ecocriticisme visual és precisament aconseguir consciència social a través de l'estètica, allunyar-se del pragmatisme econòmic i egoista que caracteritza la societat actual, i centrar-se en aspectes relacionats amb la sostenibilitat, com el canvi climàtic, les energies netes i les aplicacions tecnològiques.
Així, la botànica i l’art s’uneixen de nou en l’espai únic del Botànic, amb el ferm propòsit d’estimular l’interès del públic i posar al seu abast perspectives alternatives sobre les plantes i els paisatges naturals.
Com ja hem dit, les dues exposicions giren en torn a la idea de l’ecocriticisme visual però estan separades per l’experimentació tècnica de la fotografia clàssica. El títol Scriptum Lucem respon un triple joc de paraules: primer, el fet de que la tècnica fotogràfica siga una tècnica fotosensible; segon, que la pròpia temàtica de l’exposició, les plantes, tinguen en la llum la seua font de vida; I tercer, la referència al nom taxonòmic que la ciència dona a las espècies.
Per altra banda, Biodiversitat 2023_2050 juga amb el concepte del temps i l'extinció de les espècies. A partir del treball del calendari que l’artista creà enguany per al Jardí Botànic, 12 plantes, una per mes, se sotmeten a l'escrutini del públic. Una proposta interactiva en la qual s'interpel·la directament al visitant sobre el fet que estadísticament algunes de les plantes fotografiades en l'exposició ja no existiran en 2050.
Plantes, escrites amb llum, realitzades amb tècniques fotogràfiques, també escrites amb llum. Gerardo acaba oferint-nos el millor dels dos mons: una obra artística, de plena actualitat, amb un discurs de rabiosa contemporaneïtat com és l’ecocriticisme visual, què és la base científica de la seua tesi doctoral, i sostingut sobre els sabers clàssics de la ciència botànica.
Una obra d’una bellesa impactant que pretén moure consciències en el marc incomparable del Botànic.