| NOTÍCIES
EL BOTÀNIC PARTICIPA EN EL PROJECTE PARUS
El 'Parus major' és el nom científic del totestiu, una au coneguda també com a carboner comú. És freqüent veure'l per tot el nostre territori, però és a la ciutat de València on està previst instal·lar uns menjadors per a saber més d’aquesta espècie d’ocell: què mengen, com es mouen, com interaccionen amb l'entorn... i com i en quina mesura l'ésser humà i les zones urbanes els afecten. Un estudi que té una voluntat transformadora i de millora del nostre entorn més proper i que ha contat amb la col·laboració del Botànic.
Es tracta d’un projecte de la Universitat de València, amb la participació del Museu de Ciències Naturals de Madrid, que pertany al Consell Superior d'Investigacions Científiques (el CSIC), i el Museu de Ciències Naturals de Barcelona. En total són nou investigadorsi investigadoresde diverses disciplines, i per a desenvolupar-lo han triat les ciutats de Toledo, Barcelona i València.
L’estudi està previst que finalitze l’any 2024 i ha estat iniciat a València, en concret, al Jardí Botànic de la Universitat, on s’ha instal·lat la primera d’aquestes “caixes d’alimentació”. Des del moment en que es detecte activitat als menjadors es començaran a marcar les aus, així es podran obtenir les dades de comportament dels ocells, que es creuaran amb les característiques dels corredors de vegetació. Un seguiment de les aus que els permetrà disposar d’una informació acurada i que serà clau per a desenvolupar el projecte.
I és que el principal objectiu és conèixer i millorar la biodiversitat de les urbs per a convertir-les en espais més sostenibles, donat que Parus naix de la necessitat de millorar l’ambient urbà, però no només per a les persones, sinó també per a plantes i animals. En definitiva, es tracta de buscar solucions basades en la natura i millorar parcs, jardins i tot allò que implique una millora substancials de la biodiversitat.
Al Botànic, per a la instal·lació de la gàbia, s’ha buscat una lloc amb poca presència humana, a la zona del Bosc, al fons del Jardí. Però en altres llocs com al Parc del Turia, les gàbies s’han situat en contextos diferents, doncs es tracta d’una zona enjardinada més transitada i amb major contaminació lumínica. Les dades que oferiran les distintes instal·lacions dels menjadors distribuïts per zones verdes de la ciutat seran diferents i s’espera que la seua interpretació ofereixca solucions tant per a l’espècie model, el carboner, com per tota la fauna ornítica de la zona.
Els resultats d’aquest estudi poden donar la clau per a replantejar la reordenació del territori o l’urbanisme en el paisatge dels espais metropolitans i servir per conèixer les dinàmiques i activitats més perjudicials per a la fauna urbana. A més, contribuiria a crear nous models que repercutiren en la biodiversitat i farien sens dubte més agradable i saludable la vida a la ciutat. Finalment, com assegura Jaime Güemes, director del Jardí, serviria per arribar a nous models de renaturalització de les zones verdes a les ciutats.
