| NOTÍCIES
BARDISSA, EL PROJECTE GUANYADOR PER AL SOLAR DE JESUÏTES
Un espai verd inspirat en l'horta que crearà una nova illa verda a a la ciutat juntament amb el Jardí de les Hespèrides, la Gran Via, el Jardí del Túria i, per descomptat, el Jardí Botànic, que desenvoluparà el projecte científic i la programació de l'activitat didàctica i divulgativa.
El passat 13 de gener es feia realitat la proposta i el somni d’una lluita veïnal històrica a la nostra ciutat, fer del solar de Jesuïtes un jardí per a València, perquè es presentava finalment el projecte que materialitzarà aquest desig tan esperat. L’alcalde Joan Ribó i el vicealcalde i concejal d’Ecologia Urbana Sergi Campillo, donaren a conèixer la idea guanyadora del concurs per a dissenyar el que serà el futur Jardí Trini Simó, en homenatge a la filòsofa, historiadora i activista valenciana, un detall que pretén representar també tota la protesta social que aquest espai duu associada encapçalada per Salvem el Botànic.
El projecte guardonat ha estat Bardissa, del despatx de l’arquitecte Carmel Gradolí, amb una idea que porta de base la inspiració en la nostra horta, però que compta amb tot un seguit d’elements que l’han convertit en el favorit. Bardissa, que tindrà una execució al voltant dels dos milions d’euros, fou escollit per un jurat format entre altres pel director del Jardí Botànic Jaime Güemes, l’urbanista Carles Dolç, i Maribel Llorent, de l’antiga plataforma Salvem el Botànic. A més, també hi han hagut dos accèssits, als projectes Huit séquies, de l’equip de l’arquitecta Lola Doménech, i Miradhort, dels arquitectes Juan Miguel del Rey i Carlos Campos.
Aquest nou Jardí hortofrutícola, s’encara cap a crear una nova illa verda formada conjuntament amb el Jardí de les Hespèrides, el Jardí Botànic, la Gran Via Ferran el Catòlic, el Jardí del Túria i el carrer Beat Gaspar Bono. Segons Carmel Gradolí l’espai serà “una part important per a la reconnexió d’esta illa, un conjunt de peces patrimonials i importants a nivell de biodiversitat, i més enllà dels seus límits, tracta d’articular-la tota”. I que suposarà per al Botànic? Com explica Jaime Güemes, “reforça la seua oferta científica, cultural, lúdica, formativa i turística. Amb aquest nou espai verd però també didàctic, i l’apertura del carrer Beat Gaspar Bono a la Gran Via, es traça un eix marcat per la presència del Botànic. I tot i que encara queden coses per fer, com restaurar l’alqueria i els edificis annexes, per a fer realitat eixa illa dedicada a les ciències naturals, la proposta guanyadora és un bon començament en aquesta direcció”.
Bardissa incorporarà horts, camins i sèquies, bàsics tots tres en el paisatge agrícola, i com no, les bardisses, a més combinarà l’exhibició de plantes amb zones dedicades a l’horta d’una finalitat més didàctica i llocs de passeig i esbarjo. Respecte al Jardí de les Hespèrides, l’amplia i l’integra, així la seua col·lecció de cítrics té continuïtat en un conjunt més ampli inspirat en la producció de l’horta. Com a punts forts de la proposta, el director del Botànic té clar quins dos destacar: “com facilita l’ús ciutadà i com és respectuós amb la biodiversitat i el clima. Per facilitar l’accés i el gaudi de les persones crea, per exemple, espais amples a les entrades, ubica llocs de descans a l’ombra o aïlla el jardí de Ferran el Catòlic amb un tancament. Els caminals son de pendent suau, sense escalons, permetent la mobilitat. Respecte a la fauna silvestre i l’adaptació al canvi climàtic, es veu en solucions com la conservació dels grans plàtans d’ombra, l’ús de paviment permeable, la creació de làmines d’aigua, la presència de plantes mel·líferes, murs amb cavitats per a rèptils i aus, i un llarg etcètera. Aquests detalls faran del jardí un espai-refugi per a fauna silvestre, moltes vegades desplaçada per altres formes de dissenyar i construir jardins urbans”.
A més, aquest serà un espai on es mantindrà l’equilibri agroecològic del sistema i es coordinaran tots els cicles existents, com l’edàfic del sòl, el sistema rotatiu de cultiu, les floracions, l’estacionalitat de l’arbrat i el de tota la fauna auxiliar. En ell es combina l’hàbitat d’aigua, amb basses i sèquies, el de cultius, amb hortalisses i fruiters (que connecten amb les Hespèrides), amb altres arbres útils i elements secundaris com murs, tanques, bardisses i plantacions ornamentals i aromàtiques. Amb la particularitat de que el mur que l’aïllarà de la Gran Via serà refugi de fauna i estarà dissenyat expressament per a complir aquesta funció, també hi haurà doble sostre a les edificacions per a les aus, voladures a les cobertes i caixes niu als arbres.
I respecte a la decisió final de guardonar el projecte Bardissa, el jurat ha valorat “la capacitat d’integració de moltes de les idees sorgides al llarg dels últims anys sobre aquest espai. Des de les propostes de Salvem el Botànic, d’integració en el Botànic com ampliació física de l’espai universitari, fins la identificació com a espai científic-cultural amb una representació de la flora silvestre valenciana, que va fer la Universitat de València, o la proposta de les organitzacions socials i educatives del barri per a convertir-lo en un lloc dedicat a horts urbans. Totes aquestes idees han quedat harmonitzades en el projecte”, explica Jaime Güemes.
Sembla que s’enceta un nou capítol en aquesta llarga sèrie d’esdeveniments al voltant del solar de Jesuïtes, que molt prompte començarem a conèixer i identificar amb la seua nova denominació, el Jardí Trini Simó. Les persones faran seu aquest projecte i el paisatge que generarà, que recorda els horts tancats que varen ser els protagonistes d’aquesta zona de València fins l’expansió de la ciutat al segle XIX. És un desenllaç del que el Jardí Botànic se sent orgullós, “la col·laboració entre l’Ajuntament i la Universitat, amb una gran disposició a l’acord i a la contribució de les dues institucions des de les seues capacitats i competències, ha resolt una situació bloquejada des de fa molts anys. El Jardí Trini Simó serà un espai verd amb un plantejament científic i docent, com el mateix Botànic”, argumenta el director, “un lloc de formació i divulgació de les idees que poc a poc van arribant a la societat com són l’agricultura ecològica, el comerç de proximitat, la importància de la biodiversitat i la singularitat de l’horta valenciana. Tot dins del desenvolupament dels Objectius de Desenvolupament Sostenible. I el Jardí Botànic de la Universitat de València estarà present com a responsable del desenvolupament del projecte científic i de la programació de l’oferta didàctica i divulgativa”.
