| NOTÍCIES
MOR EL BOTÀNIC I PROFESSOR VERNON H. HEYWOOD
Aquest mes de setembre la biologia europea ha perdut a un dels més destacats botànics del món del segle XX i principis del XXI, ja que el passat dèsset de setembre moria Vernon Hilton Heywood, als 94 anys, després d'una llarguíssima i activa trajectòria al costat de la conservació de la biodiversitat vegetal, i també dels jardins botànics. Es va interessar especialment per la flora silvestre amenaçada i per la creació de bancs de germoplasma com a elements clau per a conservar-la.
Al Jardí Botànic de la Universitat de València va donar tot el seu suport des de l'inici mateix del projecte de restauració elaborat per Manuel Costa en els anys huitanta. El jardí va comptar amb el seu assessorament i va donar en 1988 una conferència per a explicar a la ciutadania la importància del Botànic. Va continuar sempre la seua relació amb la universitat i el jardí en activitats científiques i divulgatives, i vam tindre el plaer de tornar a veure’l en 2019, en la celebració del 25 aniversari de la creació de les reserves de flora, que es va celebrar al Botànic.
Va mantindre una estreta amistat amb Manuel Costa, Antoni Aguilella, Isabel Mateu i Jaime Güemes, els directors del jardí dels últims 35 anys, i els va donar part de la seua biblioteca. A més, entre tot el personal del Botànic va conservar grans companys i companyes amb les quals va compartir els seus coneixements i consells.
Com a científic, va impartir classes en diferents universitats del Regne Unit, i va ser un autor prolífic de llibres i articles que s'han convertit en referència mundial, visitant els cinc continents amb les seues lliçons i conferències, i rebent premis i altres distincions, com la medalla Linneana. Va dirigir la Secretaria per a la Conservació en Jardins Botànics, que es va convertir en el Botanic Gardens Conservation International (BFCI), entitat que representa els jardins botànics de més de cent països de tot el món. Tenia, a més d'amb València, relació amb la resta d'Espanya, laboral i personal, i coneixia en profunditat la seua flora, per la qual cosa va ser també defensor de la figura de les micorreservas de flora.
A nivell personal, va demostrar sempre una calidesa innegable, així com una vitalitat que impressionava. Ho va demostrar una vegada més en la seua última visita al Jardí Botànic, en 2019, en la qual li entrevistem per a la revista espores.org després d'un intens dia visitant espais protegits com la Marjal dels Moros o el Racó de l'Olla, amb tota la seua energia als seus 91 anys. Va contestar amb la seua honestedat habitual en un espanyol fluid, donant-nos el plaer de submergir-nos en una ment plena d'idees i coneixement.
Li preguntem pel futur ambiental, amb el qual es mostrava pessimista, “hem tingut dues oportunitats perdudes d'arribar a unes certes metes que els governs van acceptar mitjançant el Conveni de la Diversitat Biològica. Van fracassar, en la seua majoria, les metes de 2010. Fracassaran diverses de 2020. Estan preparant les de 2030. Això no pot continuar així. Jo no estaré ja ací, però si arribem a 2050 igual que fins ara, la destrucció serà massa gran per a poder recuperar-la”, explicava reflexiu, “però sí que soc optimista en el sentit en què crec que la ciència i la tecnologia és capaç de fer avanços enormes i això és el que pot salvar-nos”, seguia. Ens quedem amb aqueix optimisme i un afectuós record.
Entrevista completa a Espores.org