PROJECTE DE CONSERVACIÓ DE LA JARA DE CARTAGENA |

 

UN EQUIP MULTIDISCIPLINAR

Jaime Güemes Heras

Doctor en Biología, Tècnic superior d'investigació. Director i conservador del Jardí Botànic.

Jaime és un d'eixos casos on no va buscar a les plantes, sinó que les plantes ho van buscar a ell. Abans d'acabar la carrera, ja tenia les mans plenes de llavors; sabedor de ser hereu d'un gran llegat, i de les infinites possibilitats que contenien, va dedicar moltes hores a reflexionar per a buscar-les un lloc adequat a cadascuna d'elles dins dels murs que contenen al Botànic. Actualment el seu treball consisteix a conservar el patrimoni arquitectònic i arbori heretat, i continuar incrementant la riquesa botànica sense perdre la coherència científica, i sense oblidar la utilitat del lloc com a escola a cel obert per a la conservació, i lloc de pau i de connexió amb la natura per a les persones. És un gran repte, però les plantes van ensenyar a Jaume el seu gran secret, el treball en equip, del qual mai s'oblida.

Olga Mayoral García-Berlanga

Doctora en Biologia, Professora del departament de Didàctica de les Ciències experimentals i socials. Subdirectora i investigadora del Jardí Botànic. 

Els “vericuetos”, com ella els anomena, que ha seguit en la seua carrera professional, l'han portat a ser defensora i gran exemple de l'educació a l'aire lliure, cosa que com a bona coneixedora dels sistemes matemàtics radiculars, multiplica com a formadora del futur professorat, càrrec que exerceix en el seu actual lloc en el departament de didàctica de les ciències experimentals i socials.

Un romer en la seua infantesa la va portar a ser guardiana de santuaris vius, com el Botànic, del qual actualment és subdirectora. Però la seua abnegada dedicació va començar poc després d'acabar la carrera, com a navegant de mars vegetals, creant cartografies botàniques pel territori espanyol. A aquesta investigadora vegetòfila l'apassiona acostar la botànica a la ciutadania, contribuint així a corregir la ceguesa vegetal, un mal molt comú als nostres dies. És a través de la divulgació de les seues investigacions, i de la formació, com fomenta l'alfabetització científica, perquè el que es coneix s'estima i el que s'estima es conserva.

Pilar Soriano Guarinos

Doctora en Farmàcia, Professora titular de la Universitat de València. Investigadora al Banc de Germoplasma del Jardí Botànic. 

Pilar s'encarrega d'estudiar quines condicions són les ideals perquè una llavor puga germinar, i com responen aquestes davant els canvis ambientals, un procés essencial tenint en compte la situació actual que vivim d'emergència climàtica i crisi ecològica. El seu treball requereix paciència i temps, cosa que ella mateixa afirma és difícil d'aconseguir, però necessari per a la vida. Practica la informació mutualista, com a docent del departament de botànica i geologia, s'assegura de transmetre els seus coneixements a generacions futures i, a canvi, ella aprén dels seus joves alumnes cada dia.

Elena Estrelles Perpiñá

Doctora en Farmàcia, Tècnica superior d'investigació. Conservadora del Banc de Germoplasma del Jardí Botànic.

Elena era una llavor esperant germinar. Gràcies al bon sòl que van proporcionar els seus mestres, a la cura mútua entre companys i el reg de finançament del Jardí Botànic, va arribar a ser la conservadora del seu Banc de Germoplasma, lloc que alberga i estudia la saviesa de la natura, i part de la nostra història, tancada en un xicotet quart.

Podria dir-se que el seu treball és una adaptació de pràctiques mil·lenàries a la vida moderna: observa individus vegetals as seus entorns naturals, recol·lecta material divers i, una vegada ja al jardí, el prepara per a poder conservar-lo durant el màxim temps possible. Amb infinita paciència i minuciositat, estudia quines són les condicions ideals que necessita cada llavor, i d'aquesta manera, pot transmetre-ho a altres generacions. Un pilar bàsic per a la conservació de la biodiversitat però també per a contribuir a la resiliència de la biosfera.

Jesús Riera Vicent

Doctor en Biologia, Tècnic superior d'investigació. Conservador de l'Herbari del Jardí Botànic.

De molt jove va rebre la crida de la clorofil·la: veient un documental sobre les Illes Columbretes es va adonar que ell volia ser aquell que podia anar i descobrir secrets on altres no miraven. Amb l'objectiu en ment, poc després de començar la seua carrera, va començar a col·laborar en la recol·lecció de plantes vives i en l'Herbari, i les seues botes recorrien tot el territori valencià a la recerca dels secrets que les plantes li volgueren revelar. El seu treball en l'Herbari li permet, a més, posar ordre dins del món vegetal, especialment al context de les plantes vasculars. I és que de tots és sabut que les plantes tendeixen molt a despistar-se i mesclar-se entre elles, i a jugar amb qui investiga, difuminant les línies que separen les espècies.

Eva Pastor Serra

Biòloga, Tècnica superior de investigación. Responsable de la Unitat de Comunicació i Cultura Científica del Jardí Botànic.

Va estudiar biologia perquè va tindre la sort de coincidir a les aules de l'institut amb algú que la va motivar, la va traure al camp i li va mostrar meravelles que no van passar desapercebudes. I va pensar: - si la biologia és això, jo ho vull. Després la universitat es va encarregar que les seues fantasies tocaren terra, però afortunadament sempre hi ha un camí que seguir i en la comunicació de la ciència va trobar la mescla perfecta entre les disciplines científiques i la seua passió per les lletres. Després el camí, no sense ensopegades, va continuar i va acabar desenvolupant una secció dedicada a la cultura i la comunicació en un espai com el Jardí Botànic. Diu que el Jardí és un lloc que de tan màgic cal visitar-lo, si ho contes no et creuen.

El paper del seu departament en aquest projecte és, bàsicament, donar-li veu. Posar el megàfon, o el micro, si volem baixar els decibels, davant l'Estepa de Cartagena perquè ens conte de la seua vida, una cosa cinematogràfica en pla “com hem arribat fins ací”. Després cal passar el micro als qui treballaran al camp i el laboratori perquè la seua conservació siga possible, alguna cosa així com el “nus” de la història. I, què hi ha del final? El fàcil seria deixar un final obert, d'eixos que ens fan pensar, però la veritat és que hi ha un parell de coses que podem aconseguir: “podem avançar a nivell científic perquè el futur de l'Estepa de Cartagena siga una realitat, i no una xicoteta possibilitat. I podem fer que la gent pose el focus en una cosa tan aparentment insignificant, però realment fascinant, com és una flor en perill d'extinció”.

Isabel Martínez-Nieto

Biòloga, amb formació en Biologia Molecular. Doctora, contractada per al projecte. Responsable de l'anàlisi de microsatèl·lits

Gràcies a la seua família, dedicada a l'agricultura, Isabel va ser conscient des de xicoteta de la importància que les plantes tenien per a l'ésser humà, com a creadores d'ecosistemes i base de les cadenes tròfiques.

La seua passió i especialitat és la filogeografia: com a investigadora de genomes desentranya els processos històrics responsables de la distribució dels actuals organismes, combinant el treball de camp amb treballs paleoclimàtics i paleobotànics, amb les tecnologies més actuals de marcació molecular i la bioinformàtica. En ella es combinen la “bota”, la “bata” i la “tecla”.

Anna Nebot Escrigues

Biòloga, Doctora investigadora del Jardí Botànic.

Des de que va cursar l’assignatura de botànica en segon de carrera la seua admiració cap a les plantes va anar creixent. La realització de les pràctiques externes al Centre per a la Investigació i Experimentació Forestal (CIEF) i el Treball fi de grau al Jardí Botànic de la Universitat de València, van ser el punt d’inflexió per a voler continuar formant-se en botànica i sobretot en el camp de la conservació de plantes.

El seu treball en aquest projecte és estudiar com es reprodueix l'Estepa de Cartagena. S’encarrega junt amb altres col·laboradors de realitzar els experiments de camp, d’estudiar com es reprodueix, observar els insectes que la visiten i pol·linitzen i d’analitzar l’evolució de les noves poblacions.

Javier Fabado Alós 

Biòleg, Tècnic mitjà de investigación a l'Herbari del Jardí Botànic. 

Com tants biólegs de la seua generació, varen ser els documentals de natura els qui influiren directament en el seu interés per la natura, sobre tot Felix Rodriguez de la Fuente i David Attenborough. Ja a la facultat de biologiques comença a decantarse per la ecología vegetal i la flora en particular. 

Com a part de la plantilla de l’herbari, pasen tots els dies per les seues mans decenes de plantes i especies, de les quals te cura per a que puguen estar a l’absta de quansevol investigador que les requerisca. A mes colabora activament amb altres investigadors per a estudiar i coneixer la flora valenciana i peninsular. 

Josefa Prieto Mossi

Biòloga, Tècnic mitjà d'investigació en el Banc de Germoplasma del Jardí Botànic

Josefa des de ben xicoteta ha tingut relació amb les plantes i les llavors, ha viscut i experimentat l'evolució, el canvi dels cultius, les diferents maneres de treballar, preparar la terra i les plantes per al seu creixement, tot això li ha influït en la seua visió i treball diari.

En el banc de germoplasma recol·lecta, neteja, conserva i germina llavors de plantes silvestres, moltes d'elles amenaçades, com és el cas de l’Estepa de Cartagena, planta estudiada en aquest projecte. També les produeix, la qual cosa li proporciona un incentiu de veure com a espècies que en la naturalesa estan en perill o en molt poca quantitat se’ls pot cultivar augmentant els seus exemplars i conservant les seues llavors per a un futur.