PROJECTE DE CONSERVACIÓ DE LA JARA DE CARTAGENA |

 

EL PROJECTE DEL JARDÍ BOTÀNIC DE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

Actualment, el Jardí Botànic de la Universitat de València està treballant en un projecte de recuperació de l'Estepa de Cartagena que porta per títol: “Bases per a la conservació de la Jara de Cartagena (Cistus heterophyllus subsp. carthaginensis), espècie en perill crític”.

En aquest projecte treballen de manera coordinada diversos departaments del Jardí, la qual cosa permet abordar diferents aspectes relacionats amb la seua conservació i realitzar una proposta global que engloba aspectes de biologia de la conservació íntimament lligats a investigacions de biologia reproductiva, de gestió del territori, d'educació ambiental, etc. Així, el projecte de l'Estepa de Cartagena, és un exemple de la missió amb la qual l'edifici d'investigació del Jardí Botànic va ser creat.

La duració inicial del projecte era de 24 mesos, tenint com a data d'inici l'1 de gener de 2020 i data de finalització el 31 de desembre de 2021. No obstant això, el calendari s'ha vist modificat pel parèntesi que ha suposat la pandèmia mundial causada per la COVID-19.

És important afegir que, a més, aquest projecte té caràcter suprautonòmic, ja que s'està duent a terme en col·laboració amb entitats de la Regió de Múrcia. L'àmbit territorial del projecte és: Serra Calderona (València), en els termes municipals de Bétera i la Pobla de Vallbona, Sierra de Cartagena (Múrcia), en els termes municipals de la Unió i Cartagena (entorn del Pla del Beal).

Després dels treballs realitzats en per a la conservació d'aquesta Estepa, la innovació que aporta el projecte és la realització d'una selecció molecular que permeta el rescat genètic d'una planta amenaçada per processos d'hibridació. Fins hui, una estratègia d'aquest estil no havia sigut desenvolupada amb èxit, però l'ús de microsatèl·lits ofereix garanties raonables d'aconseguir-lo. Els microsatèl·lits són xicotets fragments d'ADN que es repeteixen i resulten relativament senzills d'analitzar. S'utilitzen com a marcadors moleculars en el camp de la genètica, ja que permeten establir perfils genètics per a estudis poblacions o de parentiu.

Els resultats d'aquestes anàlisis moleculars seran fonamentals per a planificar la gestió de l'Estepa de Cartagena sobre una base científica i tindre coneixement de l'origen i puresa de les plantes fundadores de les noves poblacions. Permetran avaluar els resultats de les accions de maneig i conservació dutes a terme fins hui i també prendre decisions sobre l'adaptació al canvi climàtic. A més, l'estudi i les actuacions proposades amb l'Estepa de Cartagena, podran servir com a model per a abordar plans de recuperació d'altres plantes críticament amenaçades que també s'enfronten a processos d'hibridació.

A més de totes les qüestions anteriorment esmentades, es millorarà l'estat del seu hàbitat, duent a terme tasques de control de plantes invasores en els voltants de les jares, retirada d'enderrocs i residus en general.

Com ja s'ha comentat, el treball amb l'Estepa de Cartagena es concreta en una sèrie d'accions relacionades amb diferents unitats del Jardí Botànic de la Universitat de València. Realitzarem un breu repàs de com afronten el projecte.

Banc de Germoplasma

Partint de la base que l'objectiu prioritari d'aquest projecte és reduir el nivell d'amenaça de l'Estepa de Cartagena, la conservació ex situ de llavors és de vital importància, ja que tindre llavors conservades ens permet disposar d'un nombre elevat d'individus amb la màxima diversitat genètica, emmagatzemats en condicions òptimes per a la conservació de la seua viabilitat a llarg termini. El gran repte d'aquesta tasca és disposar de llavors de totes les poblacions per a poder conservar la biodiversitat natural de la nostra flora.

Per a aconseguir un banc de llavors representatiu de la realitat de les poblacions conegudes, s'han d'emportar campanyes de recol·lecció de llavors pautades que permeten disposar de material per a la conservació i les diferents investigacions. En aquest sentit,sempre que l'ús de les llavors no pose en risc la regeneració natural de la població en el seu hàbitat, es pretén experimentar i investigar el comportament germinatiu de plantes d'origen pur, així com resultat d'hibridació, o d'altres espècies amb les quals competeix en el seu ambient natural. Amb el resultat d'aquests estudis es podrà establir el protocol més adequat de propagació que ens permeta la producció d'individus en viver quan siga necessari.

Alguna cosa de summa importància per a assegurar la seua supervivència, així com per a servir de model per a altres espècies en la seua situació, és avaluar la capacitat germinativa de les llavors, la seua competitivitat respecte a altres tàxons, la seua tolerància a diferents tipus d'estrés, i la seua longevitat relativa.

Biologia molecular

Per a poder discriminar aquelles poblacions el material genètic de les quals no s'ha creuat amb el d'altres espècies, és necessari analitzar la diversitat genètica de les poblacions que considerem pures, i seleccionar la seua descendència. Per a això s'usen marcadors moleculars que ens indiquen el grau de puresa de Cistus heterophyllus subsp. carthaginensis respecte a C. albidus (principal espècie amb la qual hibrida). La dificultat per a trobar aquests marcadors discriminants suposa un dels grans reptes d'aquesta fase del projecte.

Herbari

Una tasca fonamental per a poder trobar marcadors fiables s'ha realitzat des de l'Herbari, buscant en col·leccions històriques de tota la península ibèrica plecs de poblacions de C. heterophyllus subsp. carthagienensis, o que pogueren ser però s'hagueren catalogat sota diferent nom. Com que les poblacions actuals de Múrcia, després d'un devastador incendi, van hibridar amb C. albidus, els plecs d'herbari han permés analitzar si aqueixa hibridació poguera ja existir prèvia a l'incendi, o, per contra, si es va produir a causa de la dificultat per a reproduir-se. L'herbari del Jardí Botànic, igual que la resta d'herbaris, ha demostrat ser una eina essencial per a poder accedir a material vegetal previ a determinats episodis catastròfics. El matèria genètic conservat en els plecs resulta essencial per a dur a terme la comparativa, i per a trobar marcadors discriminadors.

Importància de l'educació ambiental, la divulgació i la participació ciutadana

Quan ens enfrontem a la millora de la qualitat de l'hàbitat de l'Estepa de Cartagena mitjançant la plantació i restauració dels seus entorns, la tasca es complica quan cal accedir a propietats privades, així com a l'hora de fer partícip a la ciutadania, que conforma una part essencial en la conservació mediambiental, per la qual cosa és molt important implicar-la en la conservació de l'espècie i donar a conéixer la seua situació, així com les accions que s'estan desenvolupant.

La transferència i divulgació dels resultats no ha de realitzar-se solament en l'àmbit de la comunitat científica, sinó també a les administracions, i al públic en general. És necessari impulsar tasques de comunicació, i promoure la difusió de les accions i dels materials didàctics i divulgatius ja existents, així com crear nous si fóra necessari. En particular, és important visibilitzar el cas de l'Estepa de Cartagena en l'àmbit educatiu, tractant d'introduir-lo com un exemple d'una planta amenaçada del nostre àmbit geogràfic. Treballar entorn de Cistus heterophyllus subsp. carthaginensis permet abordar, des d'un entorn pròxim, qüestions generals relacionades amb la conservació de la biodiversitat i amb les agressions que l'ésser humà exerceix sobre els entorns naturals. A més, enriqueix la visió de la conservació d'espècies, que tendeix a centrar-se en general en animals en detriment de les plantes.