CATÀLEG VIRTUAL D'ESPÈCIES VEGETALS

Cistus parviflorus

FAMÍLIA : CISTACEAE NOM CIENTÍFIC : Cistus parviflorus NOM COMÚ : ESTEPA DE FLORS MENUDES COL·LECCIÓ DEL JARDÍ : Escola Botànica DESCRIPCIÓ :

Arbust perenne, compacte que pot arribar al metre d'alçada, amb tiges nombroses, molt ramificades, primes, llenyoses. Les fulles són oposades, simples, senceres, ovalades, peciolades, de color gris-verdós. Les flors, agrupades en inflorescència terminal, són grans, de 3-4 cm de diàmetre, amb 5 pètals lliures, efímers, d’un suau color rosat; amb nombrosos estams fèrtils i 5 carpels soldats, acabats en un estigma gros, assegut sobre l’ovari. El fruit és una xicoteta càpsula marró que s’obri en 5 lòculs per deixar eixir les llavors rogenques, polièdriques, d’1 mm de diàmetre.

HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ :

És originaria del Mediterrani oriental, pel que es pot trobar des de Sicília fins a l’oest de Turquia, i també en Grècia, Creta i el nord de Líbia. Creix en ambients secs, en clars de boscos i garrigues mediterrànies fins els 400 m d’altitud.

FLORACIÓ I FRUCTIFICACIÓ :

Floreix entre març i maig. Els fruits maduren durant l’estiu i les llavors es dispersen per l’acció de la gravetat al peu de la planta, encara que les formigues poden transportar-les més lluny.

CURIOSITATS :

Aquesta espècie està en plena floració, a la nostra col·lecció de Plantes Mediterrànies. Es tracta d’una magnífica planta ornamental per als jardins mediterranis.

Les flors produeixen gran quantitat de pol·len que atreu els pol·linitzadors, necessaris per a portar a les flors pol·len alien i fer possible la fecundació dels òvuls.

Com totes les xares és una espècie piròfila, els incendis forestals afavoreixen la seua dispersió perquè el foc facilita la maduració dels fruits i activa la germinació de les llavors. Després dels incendis, es comporta com una heliòfila pionera als ecosistemes mediterranis, cobrint el territori  amb una vegetació densa que dóna pas a la instal·lació d’altres espècies més sensibles a la llum directa del sol.

Es multiplica sense dificultat a partir de les llavors, si aquestes són tractades amb mitjans físics o químics que faciliten la seua hidratació i germinació.

El nom del gènere podria vindre del grec kistos = caixa, que fa al·lusió a la forma del fruit. L’epítet específic fa referència a les flors xicotetes, pots ser una mica més menudes que les d’altres xares.