EL BOTÀNIC ARA

ÉS ESTIU AL JARDÍ

LLUM, COLOR I FRESCOR

CATÀLEG VIRTUAL D'ESPÈCIES VEGETALS

Paeonia broteri

FAMÍLIA : PAEONIACEAE NOM CIENTÍFIC : Paeonia broteri NOM COMÚ : ROSA ALBARDERA COL·LECCIÓ DEL JARDÍ : Escola Botànica DESCRIPCIÓ :

És una planta herbàcia, rizomatosa, que passa la tardor i l'hivern enterrada, després de perdre la part aèria. Les tiges són verticals i poc ramificades, tenyides de roig, amb una flor terminal. Les fulles són simples, profundament dividides, amb nombrosos lòbuls, també profundament dividits en segments ovalats, glabres per les dues cares, de color verd brillant i llargament peciolades. Les flors són solitàries i poden arribar a 15 cm de diàmetre, tenen un calze amb entre 3 i 7 sèpals verds, els exteriors poden ser semblants a les fulles; i una corol·la amb entre 5 i 8 pètals de color rosa purpuri, efímers. Els estams són nombrosos, de color blanc-groguenc. El pistil està format per 5-6 carpels densament vellosos, amb estigma terminal, assegut, circinat, de color purpuri. El fruit és un polifol·licle cobert de pèl platejat, amb nombroses llavors de color vermell obscur, brillants i negres al madurar.

HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ :

És una espècie endèmica de la mitat oest de la península Ibèrica. Habita en pastures, penyalars i a l'interior dels boscos de planifolis: rouredes, rebollars, suredes, alzinars, i en boscos de ribera, sobre substrats àcids o bàsics, sempre en localitzacions ombrívoles i amb humitat edàfica, des del nivell de la mar fins als 1850 m d'altitud.

FLORACIÓ I FRUCTIFICACIÓ :

A les zones més càlides floreixen al principi de la primavera durant un període molt breu que no supera el mes d'abril. Les flors són efímeres, però els fol·licles maduren lentament fins que s'obrin a l'estiu per alliberar les llavors que, moltes vegades, cauen a terra dins del fruit, a prop de la planta mare.

CURIOSITATS :

Hui en #UnaFinestraAlBotanic et mostrem una espècie que ens porta a frescos boscos de roures, rebolls i gal·lers allunyats del territori valencià. Són hàbitats de sòls profunds i humits on aquesta peònia troba el seu hàbitat.

Als jardins mediterranis és estrany veure peònies perquè requereixen una humitat i una frescor que el nostre clima no els dona, i també una mica de fred a l'hivern. Però aquesta espècie és molt apropiada per als nostres jardins ombrívols, amb sòls orgànics ben regats i, encara que la seva floració és breu, alegra veure les seues grans flors quan es suavitzen les temperatures.

Les flors són cantaridòfiles, és a dir, són pol·linitzades per escarabats que arriben a elles per alimentar-se amb el seu abundant pol·len, però durant la visita, el pol·len que porten els insectes al cos arriba als grans estigmes de la flor.

La planta sencera és molt tòxica, pel que no és consumida pel bestiar ni pels mamífers silvestres, per això també se l’ha anomenada mata-gallines o rosa maleïda.

Els grecs i romans ja deien paiōnía o paeonia, -ae a plantes similars a aquesta, i ací va trobar Linné el nom genèric. L'epítet específic està dedicat a Felix d'Avellar Brotero (1744-1828), un notable botànic portuguès que va ser director del Jardí Botànic de la Universitat de Coïmbra.