EL BOTÀNIC ARA

ÉS TARDOR AL JARDÍ

TEMPS DE BAIES I CAIGUDA DE FULLES

| NOTÍCIES
EL BOTÀNIC SE N'IX... DELS SEUS MURS!

L'Herbari del Botànic de la Universitat de València col·labora amb el Museu Valencià D'Etnologia i el Centre del Carme, mitjançant dues exposicions al voltant de les plantes i la natura.

Aquest estiu, a més de gaudir del nostre Jardí i recórrer les nostres exposicions, et convidem a visitar el nostre Jardí més enllà dels nostres murs. I és que l'Herbari del Botànic ha participat en dos projectes expositius al centre històric de la nostra ciutat mitjançant la cessió de diferents materials, i a més molt propet del nostre Jardí.  

Per una banda participem de la mostra 'Joan Pellicer, la saviesa de les nostres plantes' que podreu trobar al Museu Valencià d'Etnologia fins al 17 de setembre. Un projecte comissariat per Jorge Cruz, conservador del centre, que recorre la vida del botànic Joan Pellicer qui s’anomenava a ell mateix com ‘jornaler de la cultura’, des de la seua infantesa a Bellreguard fins a la universitat passant per la època de cantautor. Així, trobarem peces amb un alt valor sentimental com la bicicleta amb que explorava la seua estimada Diània o la motxilla que el va acompanyar en l‘última eixida al camp.  

Però, l’aportació més important d’aquest naturalista i divulgador va ser el seu ‘Costumari Botànic’ que inclou fotografies, publicacions, documentació i productes elaborats amb vegetals. I és en aquets punt en què, Jorge Cruz Orozco va demanar material a l’Herbari de la Universitat de València. Així, la mostra consta amb plecs de diferents exemplars botànics inclosos en el Costumari Botànic. 

I és que part de la investigació de l'Herbari es dedica a la taxonomia de les plantes, la ciència que s'encarrega de classificar els vegetals, convertint-se en un recurs de consulta molt valuós. No obstant, també els estudis florístics, biogeogràfics (centrats en la distribució de les espècies vegetals) i fins i tot moleculars tenen parada en aquesta instal·lació. D'altra banda, és un testimoni històric a través del qual ens apleguen descripcions de plantes des del segle XIX, dels primers noms que reberen, de qui les va descobrir i batejar i de les ferramentes que usaven. 

D'aquesta manera des del Botànic estem agraïts per poder col·laborar en aquest projecte que a més de donar visibilitat a la figura de Pellicer, també posa en valor la importància dels herbaris.

L'altra mostra a la que també ens trobareu aquest estiu és 'Reinventar el possible - Accionar l’imaginable' que s'exposarà al Centre del Carme fins al 3 de setembre. La primera part d'aquest projecte comissariat per Juan Luis Toboso s'anomena 'Un inmens jocs d'energies' i es tracta d'una exposició múltiple dels autors Marco Ranieri, Milena Bonilla, Lorenzo Sandoval, Moisés Mañas, Úrsula Biemann, Pedro Neves Marques i Pedro Barateiro. Tal com expliquen 'és el resultat d’una investigació multidireccional que planteja qüestions referents a la forma en què contemplem el món baix la possibilitat de constitució d’un imaginari subjectiu i comú. Analitza la semblança entre les formes naturals, la construcció d’una herència cultural determinada pel pes de la història i els modes com s’organitza la vida en el capitalisme amb una constant tensió entre aspectes de dominació i afectius.

Així, si visiteu aquesta mostra podreu trobar una premsa procedent de l’Herbari de la Universitat de València i alguns plecs que han esdevingut art. 15 cartrons ondulats per pressionar les plantes amb les marques de l’assecat mostren el dia a dia de la botànica junt amb 7 reixetes metàl·liques, 3 carpetes per a transportar plecs i una premsa amb plantes i coixinets.

Totes aquestes peces formen part del mòdul corresponent a Lorenzo Sandoval un artista madrileny que treballa l’art, el comissariat, l’arquitectura, l’escriptura i l’edició  combinant ferramentes amb què desenvolupar una idea, la narració espacial.

En eixe sentit, els plecs de diferents espècies invasores il·lustren la relació de l’ésser humà amb el medi natura. Arundo donax o Nicotina glauca són alguns exemples així com els holotipus Limonium rosselloi o Erodium aguilellae.