EL BOTÀNIC ARA

ÉS HIVERN AL JARDÍ

APROFITANT LES HORES DE LLUM

GABINET DE CULTURA I COMUNICACIÓ

Responsable: Eva Pastor
Tècnic: Elisa Caballer

Telf. 96 315 68 06/24
Fax. 96 315 68 26
cicbotanic@uv.es
eva.pastor@uv.es
elisa.caballer@uv.es

Informació i matrícula en activitats culturals: Anaïs Gómez

Telf. 96 315 68 16
cicbotanic@uv.es 

Horari d'atenció telefònica: de dilluns a divendres de 9 a 14h

Fora d'aquest horari pots cridar a la recepció del Botànic: 963156800

ALTRES ANYS
2019

| NOTÍCIES
PARTICIPEM EN LA CREACIÓ D'UN MURAL MOLT BOTÀNIC

El Jardí Botànic assessora l’artista Pastel, que ha omplert d'endemismes vegetals a escala gegant els murs de l'empresa valenciana Fermax

El card del Montgó (Carduncellus dianius), la linària de Cavanilles (Linaria cavanillesii), la tramussera valenciana (Lupinus mariae-josephae) i l’escaflidora d’Ifac (Silene hifacensis) han estat les espècies plasmades per l’artista argentí Pastel al mural amb què ha transformat la façana de Fermax. Personal del Jardí Botànic de la Universitat de València l’ha assessorat en la selecció de les espècies que ara llueixen a escala gegant sobre els 1.600 m2 dels murs de la seu central de la companyia a València. 

Carduncellus dianius, coneguda com a card del Montgó o card sant, és una espècie endèmica del massís del Montgó i d’Eivissa, una espècie protegida que es troba en replans i fissures de les roques, amb flors de color crema que apareixen d’abril a juny. Linaria cavanillesii, coneguda com linària de Cavanilles, gosset groc o conillet de tres fulles, és un endemisme que es troba al sud de València i Nord d’Alacant, que viu en esquerdes de roques. El botànic Édouard Louis Chavannes li posà el nom en honor a Cavanilles, qui la va trobar per primera vegada a la Cova Alta d’Albaida i en la serra de Palomera. Lupinus mariae-josephae, coneguda com tramussera valenciana, és una espècie de tramussera, endèmica de la Ribera Alta, La Safor i La Costera, que fou descrita en 2004 i que posteriorment es considerà extinta. Objecte d’investigació, fou descoberta de nou en la Lloma del Tramussar i en altres ubicacions on creix en sòls calcaris i alcalins, a diferència d’altres espècies del gènere Lupinus. Finalment, Silene hifacensis, amb noms comuns com la colleja Ifach, silene d’Ifach o esclafidora d’Ifac, creix en penya-segats de la costa de la Marina Alta i les Balears, i deu el seu nom al penyal d’Ifach, on fou descrita pel botànic Georges Rouy. Amb flors rosades (o blanques) entre març i juny, ha sigut reintroduïda en diversos punts per tal d’assegurar la seua continuïtat.

Pastel, artista guanyador del concurs internacional d’Street Art de Fermax, ha invertit 23 jornades i 980 litres de pintura per a la transformació. Amb aquesta  nova obra, pretén impactar entre la ciutadania i animar-la a reflexionar sobre les relacions dels éssers humans amb les ciutats i la natura. L’escala, la capacitat envoltant i la ubicació en un entorn de vies ràpides són un factor clau per a aconseguir-ho, assegura.