COL·LECCIONS | Catàleg virtual d'espècies
« tornar

Lavandula dentata


Família : LABIATAE Nom científic : Lavandula dentata Nom comú : ESPÍGOL DENTAT Col·lecció del Jardí : Rocalla d'endemismes, Flora valenciana Descripció :

La Lavandula dentata és un arbust llenyós de fulla perenne que pot superar el metre d’altura. Son característiques per les seues fulles amb marge dentat, fet pel qual rep el nom dentata. Posseeix diverses tiges molt ramificades amb curts i nombrosos pèls, presents també a les fulles, de color verd-grisenc. Forma una inflorescència en espiga separada de les fulles per un llarg peduncle. Sobre aquesta espiga, es situen xicotetes flors tubulars i  lleugerament perfumades, i acaba en un plomall de bràctees de color blau-violeta, menys cridaneres que en altres espècies de Lavandula. Quan madura el fruit, es veuen fins a quatre xicotetes nous llises i allargades al fons del calis, que constituïxen les quatre núcules, típiques de les labiades. 

Hàbitat :

Nativa del mediterrani occidental, de les costes de la Península Ibèrica i de les illes del Atlàntic (Canàries i Cap Verd), aquesta espècie habita a matolls del litoral mediterrani, normalment amb sòls calcaris i pedregosos.

A la part occidental de la seua distribució, és un component important dels matolls i vegetació mediterrània, particularment comú a les zones costeres i muntanyoses, mentre que a la part oriental, es reprodueix exclusivament en hàbitats oberts i rocosos a les muntanyes. Es troba distribuïda per l’oest de la Regió Mediterrània, el sud-oest d’Àsia i la Regió Macaronèsica.

Floració i fructificació :

Floreix en la tardor i primavera, encara que pràcticament roman durant tot l’any en flor.

Conservació :

No es una planta amenaçada, és a dir, que no presenta ningun tipus de risc de desaparició. Concretament, en el litoral mediterrani es una espècie molt estesa y comú, degut a la facilitat que té per a reproduir-se y a la seua rusticitat, que li permet colonitzar zones poc accessibles a l’home.

Curiositats :

Es tracta d’una plant aromàtica que s’utilitza com a flor seca per a aromatitzar les cases o la roba. A més, posseeix propietats calmants, per la qual cosa s'utilitza a la medicina natural contra l’ insomni, problemes d'estómac o renals, i fins i tot, com a bàlsam per a calmar dolors articulars.
També s'utilitza en jardineria, ja que és adequada per a la formació de tanques baixes i suporta situacions molt insolades i amb sòls pobres i molt calcaris.

Conreu al Jardí :

Podem dir que és una planta rústica, ja que s'adapta a condicions bastant dures i diverses. Prefereix llocs lluminosos, encara que també tolera situacions d’ombra. Pel que fa al reg, normalment en la primavera i a la tardor deu ser moderat, però suporta tant condicions de sequera com d'humitat. També és poc exigent en quant al sòl, ja que està adaptada a sòls pedregosos, calcaris i sense nutrients. 
Es realitza una poda mitjançant pinçament (mètode comú entre les aromàtiques) abans de la primavera, retallant aquelles extremitats marcides amb la finalitat d'estimular les gemmes i mantindre el seu aspecte compacte.
Es reprodueix per esqueix i per germinació, i no presenta cap problema ja que germina per si sola sense necessitar cap tipus d'estímul.

validxhtml validcss