EL BOTÀNIC ARA

ÉS PRIMAVERA AL JARDÍ

DESPERTANT DE LA LETARGIA

ADAPTACIONS DE LES PLANTES | MEDITERRÀNIES

LLUM, CALOR I FALTA D'AIGUA

El clima mediterrani es caracteritza per la coincidència d'un període anual de sequera amb l'època més calorosa de l'any. En aquests mesos, les plantes pateixen un fort estrès hídric perquè l'evaporació és major que la precipitació. Les plantes mediterrànies s'adapten a aquesta situació modificant les fulles. Són plantes perennifòlies (en ocasions poden perdre les fulles en el període sec) i esclerofil·les (amb les fulles endurides). A més, les fulles estan cobertes de gruixuda cutícula brillant o blanquinosa, que pot estar entapissada per una capa de pèls o glàndules. Els estomes es concentren al revés de les fulles, que pot enrotllar-se sobre si mateixa per a reduir la superfície de contacte amb l'aire. En ocasions, les fulles es redueixen i les tiges es transformen en espines. Moltes d'aquestes plantes són aromàtiques perquè produeixen olis essencials que repel·leixen als herbívors i s'estenen per la superfície de les fulles reduint l'evaporació.

A més de a les regions banyades pel mediterrani, aquestes condicions climàtiques es donen en altres parts del planeta tan llunyanes com Xile, Sud-Àfrica, Califòrnia i sud d'Austràlia. Les plantes d'aquests continents tenen un origen evolutiu molt diferent, però presenten adaptacions similars originades per la mateixa pressió del clima. En aquest sentit, aquesta col·lecció reuneix una variada selecció d'espècies de tots aquests llocs perquè puguem observar in vivo aqueixes similituds.