EL BOTÀNIC ARA

ÉS ESTIU AL JARDÍ

LLUM, COLOR I FRESCOR

HISTÒRIA | L'UBICACIÓ DEFINITIVA: L'HORT DE TRAMOIERES

Al inici del 1802, el rector Vicent Blasco va encarregar a Francesc Gil el disseny del Jardí Botànic a l’Hort de Tramoieres. Antoni Josep Cavanilles va assessorar el rector i va participar activament en el projecte. Durant dos anys es van traslladar plantes de l’Albereda i del jardí de l’arquebisbat de Puçol, s’habilitaren instal·lacions i s’adquiriren llibres i materials per a les classes.

El 1805 va ser nomenat director del nou jardí botànic Vicent Alfonso Lorente, qui creà l’Escola Botànica ordenada segons el mètode sexual de Linné. Inaugurà el Jardí el 1806 i seguidament començaren les classes. Però el desenvolupament del Jardí es veié forçat a aturar-se amb l’entrada de les tropes napoleòniques a la ciutat, el 1811. Lorente fou empresonat i condemnat a mort, de la qual se salvà gràcies a la intervenció de Léon Dufour, un metge i naturalista que acompanyava les tropes. Quan s'hi retiraren les tropes, Josep Paulí es va fer càrrec de la direcció, però fins que Josep Pizcueta Donday en va ser el director no s’inicia veritablement el procés de recuperació. El Jardí va assolir la màxima esplendor de la seua història: es va augmentar la col·lecció de plantes, es construïren instal·lacions per al seu conreu i l’Escola Botànica es va modernitzar amb l’aplicació del sistema d’ordenació del mètode natural d’Endlicher.

Els següents directors del Jardí en el que resta de segle foren Rafael Cisternas (1867-1876), Josep Arévalo Baca (1876-1888) i Educard Boscà (1888-1913). Sota la direcció del segon es va eixamplar el Jardí per al desenvolupament de l’agricultura i es construí l’hivernacle de la bassa. Amb Boscà es va realitzar l’última gran construcció del Jardí: l’umbracle. A la darreria del segle, les classes de botànica es van deixar de fer al Botànic i van passar a l’edifici de La Nau, l’antiga seu de la Universitat de València.