EL BOTÀNIC ARA

ÉS TARDOR AL JARDÍ

TEMPS DE BAIES I CAIGUDA DE FULLES

ARQUITECTURA | L'HIVERNACLE TROPICAL

És l’hivernacle més important del Jardí Botànic, tant pel seu valor històric com arquitectònic. Fou alçat a mitjan s. XIX, a proposta de Josep Pizcueta, per l’arquitecte valencià Sebastià Moleon, responsable de valuosos projectes com la Facultat de Medicina o el claustre de La Nau, antiga seu de la Universitat de València. Situada al centre del Jardí i orientada cap al sud, es tracta de la primera edificació espanyola que té el ferro i el vidre com a principals materials; en aquest sentit, també és un dels edificis més importants de tot Europa durant la segona meitat del s. XIX.

L’estufa fa 24 m de llarg i 465 m2 de vidriera, composta per 5.342 vidres que s’estenen per la seua estructura arquejada. La part inferior es recolza en un vessant de pedra, mentre que la superior ho fa sobre un mur gruixut de maçoneria, el qual més tard es va aprofitar per adossar-hi l’antic edifici de direcció. Entre el 1989 i el 1991 es va restaurar, tot respectant-ne el disseny original. A més s’hi van millorar les condicions per al conreu de plantes tropicals i d’ambients humits amb la instal·lació de sistemes de humectació, calefacció i reg.