EL BOTÀNIC ARA

ÉS TARDOR AL JARDÍ

TEMPS DE BAIES I CAIGUDA DE FULLES

HISTÒRIA | EL SEGLE XX: DECADÈNCIA I RESSORGIMENT

El Jardí sofreix els esdeveniments històrics que tenen lloc durant la primera meitat del s. XX: les guerres colonials, la Guerra Civil, la postguerra i la riuada del 1957. En aquest període de decadència en va ser director Francesc Beltran, que es va encarregar del manteniment de les col·leccions i del intercanvi de llavors, així com de l’elaboració d’un fitxer de les plantes conreades. Però tot plegat es va perdre amb la inundació provocada per la riuada. Els dos anys següents es treballà per a recuperar el Jardí retirant el fang i netejant-lo. El 1962 va morir Beltran i li prengué el relleu Ignacio Docavo.

Les primeres accions que portà a terme Docavo se centraren en la recuperació dels edificis per tornar a habilitar la biblioteca, l’herbari i el planter. A l’exterior sols restaven plantats grans arbres, i l’umbracle i els hivernacles estaven molt deteriorats. El jardiner i paisatgista Joan Pañella fou l’encarregat de remodelar-los per a instal·lar-hi un jardí d’ombra i un de tropical. Més tard, Pañella també va fer-se càrrec de la creació d’un jardí de plantes suculentes.

També sota la direcció de Docavo el Jardí reinicià l’activitat docent; en primer lloc, amb les classes pràctiques de Botànica de la Facultat de Ciències, a les quals a s’afegiren després les de Biològiques i Farmàcia.