EL BOTÀNIC ARA

ÉS TARDOR AL JARDÍ

TEMPS DE BAIES I CAIGUDA DE FULLES

HISTÒRIA | EL PROJECTE INACABAT: EL JARDÍ DE L'ALBEREDA

Durant el segle XVIII es va produir un canvi d’orientació en la botànica, arran de les expedicions del regnat de Carles III a terres desconegudes, el descobriment de noves plantes i l’interès creixent pel desenvolupament de les ciències naturals i l’agricultura. Així, el concepte de jardí botànic també va canviar, i s’hi concebí com un espai on conrear i estudiar tota classe de plantes, no sols les medicinals. La Universitat va buscar el lloc que ocuparia el nou jardí a València. El rector Demetri Lorés va fer la proposta d’instal·lar-lo a l’Albereda, el 1757, però no fou fins tres dècades més tard que va ser acceptada.

El 1787, amb el pla d’estudis elaborat pel rector Vicent Blasco es modernitzaren els estudis universitaris i es remarcà la importància de disposar d’un jardí botànic per als estudis de botànica. La Reial Societat Econòmica d’Amics del País de Valencià va donar suport a la seua creació i, a la darreria del segle, la ciutat de València va cedir terrenys de l’Albereda. Finalment, el projecte mai no es va dur a terme, a causa de les desavinences quant a la gestió del jardí entre la Reial Societat Econòmica i la Universitat, tot plegat, sumades a la mala qualitat dels terrenys i a les protestes dels ciutadans, que volien continuar utilitzant l’espai per al passeig i l’esplai.