EL BOTÀNIC ARA

ÉS TARDOR AL JARDÍ

TEMPS DE BAIES I CAIGUDA DE FULLES

CATÀLEG VIRTUAL D'ESPÈCIES VEGETALS

Dombeya wallichii

FAMÍLIA : STERCULIACEAE NOM CIENTÍFIC : Dombeya wallichii NOM COMÚ : DOMBEIA COL·LECCIÓ DEL JARDÍ : Escola Botànica HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ :

Nativa de Madagascar i l´est d´Àfrica

DESCRIPCIÓ :

Espectacular arbre perennifoli de copa arredonida, i corfa llisa i ranurada, que pot aconseguir els 10 m d´altura, però que també pot ser cultivat com a arbust. Té unes grans fulles alternes amb forma de cor, marge dentat i llarg pecíol. A més, la seua superfície de color verd fosc està coberta per un conjunt de pèls fins i suaus, que li proporcionen un aspecte vellutat. Les flors, de color rosa pàl·lid, creixen en denses inflorescències penjades (cimes umbelliformes) llargament pedunculades i amb aroma acaramel·lat. Els fruits, són càpsules ovalades d´aproximadament 1 cm de diàmetre.

FLORACIÓ I FRUCTIFICACIÓ :

La seua floració és hivernal

CONSERVACIÓ :

La Dombeya wallichii sol ser confosa amb Dombeya x cayeuxii, encreuament de D. wallichii i D. burgessiae, i molt pareguda a la primera. Però podrem distingir-les fàcilment per les fulles, trilobades en D. x cayeuxii i amb forma de cor en D. wallichii.

CURIOSITATS :

La Dombeya, molt utilitzada en jardineria ornamental, es cultiva com a exemplar aïllat, per a destacar la seua vistosa i fragant floració hivernal, i les seues fulles grans i sempreverds.

El nom del gènere Dombeya és a causa del botànic francés Joseph Dombey (1742-1794), que va centrar les seues investigacions en la flora de Perú i Xile. Mentres que el nom de l´espècie D. wallichii, és degut a un altre botànic cridat Nathaniel Wallich (1786-1854) d´origen danés i de gran importància a l´Índia on va realitzar nombroses investigacions.

CONREU AL JARDÍ :

Aquest arbre creix ràpidament a llocs solejats o amb semi-ombra, de sòls profunds i ben drenats. Necessita ser regat amb regularitat  i no tolera la salinitat ni les gelades. Una vegada acabat el període de floració, convé retirar les flors seques que romanen a l´arbre, i podar-ho per a mantindre la forma. Es reproduïx amb facilitat tant per llavors com per esqueixos.