EL BOTÀNIC ARA

ÉS ESTIU AL JARDÍ

LLUM, COLOR I FRESCOR

CATÀLEG VIRTUAL D'ESPÈCIES VEGETALS

Cupressus sempervirens

FAMÍLIA : CUPRESSACEAE NOM CIENTÍFIC : Cupressus sempervirens NOM COMÚ : CIPRER COMÚ COL·LECCIÓ DEL JARDÍ : Gespes i coníferes, Plantes crasses, Escola Botànica, Plantes útils: Fusteres HÀBITAT :

Té l’origen en el Mediterrani oriental (Iran, Xipre, Síria, etc.), en les regions Greco-Egea, Centro-Anatoliana i Armenio-Iraniana. Forma part de la vegetació de l’est del Mediterrani, sobretot en situacions edafoxeròfiles.

DESCRIPCIÓ :

Arbre perennifoli que pot assolir els 35 m d’alçada, de creixement lent i molt longeu. Tronc recte i cilíndric, ocasionalment tortuós, amb la corfa prima, bruna grisenca, fibrosa, lleugerament badallada i sovint persistent. Copa densa, columnar o piramidal en funció de la varietat, de vegades ramificat fins la base, la inserció de les branques és obliqua o horitzontal, amb les rametes joves de color marró rogenc, les laterals de l’últim orde subcilíndriques, llises i cobertes de xicotetes fulles esquamiformes, oposades, decussades, imbricades i de color verd fosc, que persisteixen de dos a quatre anys. Espècie monoica amb microsporofil·les agrupats en cons terminals, ovoides, de color groguenc al madurar; macrosporofil·les solitaris o formant xicotets grups, globosos i de color verd amb reflexos morats. Estròbil oblongo-el·lipsoïdal, ocasionalment globós, llenyós, bruno-grisenc i rugós. Llavors xicotetes, ovalades, irregulars, bruno-rogenques, amb l’ala reduïda a una cresta. 

FLORACIÓ I FRUCTIFICACIÓ :

Floreix entre febrer i abril. 

CURIOSITATS :

L’epítet específic llatí sempervirens significa sempre verd i al·ludeix al caràcter perenne del fullatge.

El seu ús en jardineria està molt estés. La fusta, dura i imputrescible, s’ha emprat tant en ebenisteria com en la construcció naval. Les fulles són expectorants, astringents i diürètiques.