EL BOTÀNIC ARA

ÉS TARDOR AL JARDÍ

TEMPS DE BAIES I CAIGUDA DE FULLES

CATÀLEG VIRTUAL D'ESPÈCIES VEGETALS

Crassula ovata

FAMÍLIA : CRASSULACEAE NOM CIENTÍFIC : Crassula ovata NOM COMÚ : CRÀSULA OVALADA O PLANTA DE JADE COL·LECCIÓ DEL JARDÍ : Plantes crasses HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ :

S’estenen al llarg de vessants muntanyoses i assolellades de la regió del Cap a Sud-àfrica.

DESCRIPCIÓ :

És un arbust perenne i molt ramificat que pot aplegar als 3 metres d’alçada, tot i que un metre i mig és el més habitual. Presenta unes tiges especialment gruixudes, de fins a 20 cm a la base, que primer naixen verdes però acaben tornant-se llenyoses amb l’edat. Les seues fulles verdes i carnoses tenen forma ovalada i creixen en parells oposats al llarg de la tija, fins aplegar a l’àpex, on les petites flors blanques de forma estrellada destaquen en xicotets grups.

FLORACIÓ I FRUCTIFICACIÓ :

Floreixen al ple de l’hivern tot i que necessiten el sol per fer-ho.

CURIOSITATS :

La planta de Jade, nom que li ve pel seu color, s’utilitza molt a jardineria als llocs de clima temperat, formant rocalles, a grans tests o com arbusts, sobretot pel seu port i la seua floració espectacular que cobreix tota la planta a l’hivern. El nom del gènere, “Crassula”, és un diminutiu del llatí crassus, que significa gros, i que fa referència a les seues fulles, mentre que el de l’espècie, “C. ovata”, també és per les fulles, però per la seua vora ovalada. Com a bona planta crassa, té tant les fulles engrossides com les tiges per poder emmagatzemar aigua. Una adaptació a les condicions climàtiques extremes a les que es veu sotmesa a la seua Àfrica natal, amb elevats nivells d’insolació i un ambient molt sec. També cal destacar que antigament s’usaven les seues fulles sobre la pell, formant una cataplasma, per eliminar les impureses o els granets.

CONREU AL JARDÍ :

És una planta de port arbori que creixerà bé a zones assolellades o cobertes parcialment d’ombra, damunt de sòls preferentment d’arena i grava, i amb un bon drenatge. Tolera les gelades que són lleugeres però la pot matar un excés de fred. De fet necessita una bona insolació per a desenvolupar la floració espectacular que la caracteritza, que encara lluirà més si es rega considerablement a la tardor. Tot i això, en general no s’ha de regar en excés, provoca la caiguda de les fulles. Com és normal amb les suculentes és millor regar-les a l’estiu quan la terra està seca i molt poc a l’hivern. Cal podar-la a la primavera per a estimular l’engrossiment de les tiges i el creixement de les arrels. Es reprodueix fàcilment per esqueixos de tiges o fulles.