EL BOTÀNIC ARA

ÉS ESTIU AL JARDÍ

LLUM, COLOR I FRESCOR

CATÀLEG VIRTUAL D'ESPÈCIES VEGETALS

Cephalotaxus harringtonii

FAMÍLIA : TAXACEAE NOM CIENTÍFIC : Cephalotaxus harringtonii NOM COMÚ : CEFALOTEJO JAPONÉS, CIRUELO TEJO JAPONÉS COL·LECCIÓ DEL JARDÍ : Escola Botànica HÀBITAT :

Originària de l’est d’Àsia (Regió Xino- Japonesa).

DESCRIPCIÓ :

Arbre que arriba als 10 m d’alçada, perennifoli, lleugerament resinós, de creixement lent, longeu. Sol ramificar-se des de la base formant troncs múltiples, que són cilíndrics, rectes o inclinats i un pèl arquejats; tenen la corfa bruno-rogenca, prima i clavillada, desprenent- se en fines plaques allargades. Copa globosa, tornant-se estesa i irregular amb l’edat. Fulles disposades en espiral, encara que s’aprecien com formant dos fileres oposades i en un sol pla, són decurrents, planes, de linears a linear-lanceolades, rectes o una mica falciformes, enteres i lleugerament revolutes en el marge, amb l’àpex de mucronat a llargament acuminat. Espècie dioica amb cons masculins axil·lars, que formen capítols globosos de color blanco-cremós, curtament pedunculats i nus excepte en l’àpex. Cons femenins disposats sobre brots curts, entre les bràctees de la gemma terminal, solitaris o formant xicotets grups; són pedunculats, ovats i de color verd grisenc. Llavors ovoide-el·lipsoides, amb l’àpex cuspidat o mucronat, de color roig purpuri al madurar.

FLORACIÓ I FRUCTIFICACIÓ :

Floreix de desembre a març. 

CURIOSITATS :

L’epítet harringtonii va ser dedicat al comte d’Harrington, secretari d’Estat britànic i mecenes de les ciències del segle XIX. 

La fusta és excel·lent i aprofitada des de molt antic. És una espècie molt ornamental, de port interessant i bell fullatge perenne, poc cultivada en els jardins espanyols, encara que més que Cephalotaxus fotunei.