EL BOTÀNIC ARA

ÉS HIVERN AL JARDÍ

APROFITANT LES HORES DE LLUM

CATÀLEG VIRTUAL D'ESPÈCIES VEGETALS

Phylica ericoides

FAMÍLIA : RHAMNACEAE NOM CIENTÍFIC : Phylica ericoides NOM COMÚ : FILICA DE FULLES DE BRUC COL·LECCIÓ DEL JARDÍ : Escola Botànica DESCRIPCIÓ :

Arbust de fulla perenne, de fins 1 m d'alçària, molt ramificat, compacte. Les branques són llenyoses, grises, pubescents. Les fulles, de fins 1 cm de llargària, estan disposades en forma d'espiral, són linear-lanceolades, obtuses, arrodonides a la base, amb el marge revolut, curtament peciolades; a l’anvers són verdes, glabres, brillants; al revers, blanques, pubescents. Les flores es reuneixen en nombroses inflorescències terminals, capituliformes, solitàries, rodejades per bràctees foliàcies. Les flors són menudes, pentàmeres, d’un color blanc, verdós, amb fort olor a mel. El calze té 5 sèpals llargs, oblongs, amb molta vellositat blanca. La corol·la és blanca, està formada per 5 pètals soldats formant un tub que acaba en 5 lòbuls unguiculats; per dins, de color verdós, glabra, brillant; per fora, blanca, densament llanosa. L'androceu té 5 estams menuts, quasi asseguts, inserits a la part superior de la corol·la. El gineceu té un ovari obcònic, glabre, amb estil curt i estigma. El fruit és una càpsula amb dehiscència explosiva, obovoide, d'uns 4 mm, glabra, de color roig quant madura. Les llavors en tenen un aril a la base.

HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ :

Aquesta espècie es distribueix àmpliament per la costa de Sud-àfrica fins al sud d’Àfrica tropical, principalment per la Península del Cap. Viu en ecosistemes dunars, vessants costaneres i arenals profunds. A les muntanyes de l’interior viu per baix de 2000 m d’altitud en les esquerdes de les roques.

FLORACIÓ I FRUCTIFICACIÓ :

Presenta una llarga floració durant tot l’hivern, que pot allargar-se des d'octubre fins maig. Al medi natural, les flors són pol·linitzades  per escarabats, abelles i papallones. Els fruits quan maduren llancen les llavors que són dispersades per formigues que s’aprofiten de les substàncies nutritives de l’aril.

CURIOSITATS :

És una espècie amb un gran interès ornamental per a jardins mediterranis, en rocalles o talussos, encara que també resisteix bé als cossiols de terrasses i balcons molt lluminosos. Es pot cultivar a zones properes al mar, ja que és molt tolerant al vent, l'alta salinitat i la sequera. Vol exposicions assolellades sobre sòl arenós i ben drenat, encara que pot aguantar fortes gelades. El reg s’ha d’espaiar a l’hivern i augmentar durant l’estiu, encara que mai ha de ser molt intens. Es propaga tant per llavors com mitjançant esqueixos a l’estiu o la tardor.

La planta és molt resistent a la sequera perquè les fulles poden enrotllar-se i reduir la superfície de contacte amb l’aire i d’exposició al sol. D’aquesta manera, manté la humitat a l’interior de la fulla, mentre els estomes al revers romanen coberts per l’indument llanós amb capacitat per absorbir diòxid de carboni i mantenir la vitalitat de l’individu en situacions adverses. A més a més, és una espècie piròfita que sobreviu al foc per les llavors que llança el fruit al cremar-se i que germinen després de l’incendi.

El nom del gènere prové de la paraula grega phyllikos que significa frondós, fent referència a les tiges densament cobertes de fulles, de la majoria de les espècies d’aquest gènere. El nom de l’espècie es forma ajuntant la paraula grega ereike = bruc, i el sufix -eides = paregut a, amb aspecte de. Pel paregut que les fulles tenen amb les dels brucs (diferents espècies de Erica L.).