EL BOTÀNIC ARA

ÉS ESTIU AL JARDÍ

LLUM, COLOR I FRESCOR

CATÀLEG VIRTUAL D'ESPÈCIES VEGETALS

Lophospermum erubescens

FAMÍLIA : PLANTAGINACEAE NOM CIENTÍFIC : Lophospermum erubescens NOM COMÚ : GLOXÍNIA RAMPANT COL·LECCIÓ DEL JARDÍ : Escola Botànica DESCRIPCIÓ :

Planta herbàcia, trepadora, perenne, rizomatosa, densament glandulosa. Les tiges són volubles, herbàcies, verdes, ramificades, sense circells; a la base es tornen llenyoses. Les fulles tenen nervació palmada, són grans, fins de 7 cm de longitud, triangulars, lobulades, cordades a la base, agudes. Les flors naixen soles a l'aixella de les fulles, cap al final de les tiges. Les flors són hermafrodites, pentàmeres, zigomorfes. El calze té sèpals fins de 26 mm, són amplament triangulars, estan units només a la base. La corol·la té cinc pètals, units en un llarg i ampli tub, fins a de 6 cm de llargària, rosat, només blanquinós a la base i l'interior; acabat en cinc lòbuls arrodonits, recorbats. Androceu amb quatre estams fèrtils, per parells, els dos superiors una mica més llargs que els inferiors. El gineceu té un ovari gruix, amb dues cavitats, glandulós; un estil llarg; i un estigma bifurcat. El fruit és una càpsula globosa, papiràcia que s’obre per dos pors apicals. Les llavors són gruixudes, amb una ala circular.

HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ :

És una espècie nativa de les muntanyes de la Sierra Madre Oriental de Mèxic. Viu entre 1000 i 2200 m d'altitud, en els marges dels boscos estacionalment secs de roures o roures i liquidàmbar. També al marge de carreteres i camins, llocs remoguts i enderrocs. És una planta invasora en moltes àrees tropicals i subtropicals d'Amèrica Central, així com en nombroses illes oceàniques com Hawaii, Maurici, Açores, Nova Zelanda o Austràlia

FLORACIÓ I FRUCTIFICACIÓ :

Pot florir des d'abril fins a l'inici de l'hivern, si les temperatures no són extremes i es manté certa humitat edàfica a l'estiu. Les flors són molt abundants a la part superior de les tiges. Fructifica ràpidament i comença a alliberar llavors abans de finalitzar la floració.

CURIOSITATS :

És una planta de fàcil cultiu en llocs assolellats sobre sòls fèrtils, frescos i amb certa humitat assegurada. En llocs freds, amb gelades suaus, és possible que perda la part aèria, però els nous brots sorgeixen amb força a la primavera, si el sòl ha estat protegit amb una gruixuda capa de fulles. Es propaga preferentment a partir de llavors i és possible que es sembre de manera espontània si el sòl està humit. A Europa es conrea, al menys, des de 1830, encara que als nostres jardins no és gens freqüent.

Les seves flors presenten adaptacions a la pol·linització per colibrís. Són robustes, amb tubs llargs de color rosa a roig amb goles obertes, més o menys radialment simètriques; el nèctar té una alta proporció de sacarosa i escassa glucosa, en relació amb la fructosa. Però, al mateix temps, l'espècie és autogàma i pot produir fruits i llavors fèrtils en absència de pol·linitzadors. Per això, és possible veure al Jardí Botànic, els seus grans fruits madurs obrir-se i alliberar les llavors alades.

El nom del gènere es compon de dues paraules gregues: lophos = cresta; i sperma = llavor. Per l'ornamentació de les llavors que presenten unes amples crestes longitudinals que faciliten la seva dispersió. L'epítet específic procedeix del llatí erubescens, -entis, amb el qual es fa referència a la persona que es posa roja, es ruboritza; pel color rosat intens de les flors.