EL BOTÀNIC ARA

ÉS ESTIU AL JARDÍ

LLUM, COLOR I FRESCOR

CATÀLEG VIRTUAL D'ESPÈCIES VEGETALS

Plectranthus barbatus

FAMÍLIA : LABIATAE NOM CIENTÍFIC : Plectranthus barbatus NOM COMÚ : BOLDO BRASILER COL·LECCIÓ DEL JARDÍ : Escola Botànica DESCRIPCIÓ :

És un arbust herbaci, de fins 1,5 m d'alçària, aromàtic, molt ramificat, glandulós. Les tiges són anguloses, rectes o amb tendència a tombar-se si creixen molt. Les fulles són oposades, senceres, peciolades, amb el limbe el·líptic-ovat, de marge dentat, carnoses. La inflorescència és una llarga espiga de verticil·lastres, amb bràctees grans molt efímeres. Les flors estan en posició invertida i són hermafrodites, zigomorfes, bilabiades i de color blau. El calze té 5 sèpals soldats en un tub curt, amb el lòbul superior molt més gran que els altres, persistent després de la fructificació. La corol·la té 5 pètals soldats en un tub llarg i corbat, amb lòbuls desiguals; el llavi superior (situat cap a baix) es còncau, amb 4 lòbuls poc diferenciats; el llavi inferior és més curt i ondulat. Té 4 estams blaus, amb el filament arquejat. El pistil té un estil arquejat i acaba en un estigma curtament bífid. El fruit és una tetranúcula que es dispersa fragmentada.

HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ :

L'espècie va ser descrita amb materials d'Etiòpia, encara que s'estén àmpliament per les regions tropicals i subtropicals d'Àfrica oriental, Índia, Birmània i Tailàndia. Està àmpliament cultivada i naturalitzada a Amèrica del Sud, especialment al Brasil, i Sud-àfrica. Viu en zones seques i rocoses de muntanya, on es localitza als marges ombrejats dels boscos.

FLORACIÓ I FRUCTIFICACIÓ :

Les plantes comencen a florir a meitat de la primavera quan les temperatures comencen suavitzar-se, i poden continuar durant mesos, mentre es mantinga la humitat edàfica. La maduració dels fruits s'aconsegueix en poques setmanes, i podran coincidir fruits madurs i flors a la mateixa inflorescència.

CURIOSITATS :

Hui portem a #UnaFinestraAlBotanic una espècie de gran interès ornamental per als jardins mediterranis situats en àrees lliures de gelades intenses. La floració és curiosa, però potser tinga més interès per la seua aroma, i pel color i densitat de les seues fulles, que donen a l'arbust un aspecte compacte, adequat per formar massissos. És de fàcil cultiu, sempre en llocs lluminosos sense sol directe a l'estiu i sobre sòls orgànics, frescos i ben drenats. Els esqueixos arrelen amb facilitat.

És la principal font de forskolina, un diterpè semblant al labdano produït per l’estepa pringosa (Cistus ladanifer). És una planta tradicional en la medicina aiurvèdica i se li atribueixen propietats analgèsiques, antidispèptiques, antiespasmòdiques, broncodilatadores i cardiotòniques. Com que és una planta molt tòxica la seva venda a el públic està prohibida a Espanya, encara que pot utilitzar-se en especialitats farmacèutiques i fórmules magistrals.

El gènere combina les paraules gregues plektron = esperó de gall; i anthos = flor, per la disposició en què queden les flors resupinades, més o menys perpendicular a l'eix de la inflorescència, com l'esperó d'algunes aus. L'epítet específic fa referència a l'aspecte barbat de les bràctees, calzes i tiges.