EL BOTÀNIC ARA

ÉS ESTIU AL JARDÍ

LLUM, COLOR I FRESCOR

CATÀLEG VIRTUAL D'ESPÈCIES VEGETALS

Centranthus ruber subsp. ruber

FAMÍLIA : VALERIANACEAE NOM CIENTÍFIC : Centranthus ruber subsp. ruber NOM COMÚ : VALERIANA ROGENCA COL·LECCIÓ DEL JARDÍ : Flora valenciana, Escola Botànica DESCRIPCIÓ :

Herba perenne, rizomatosa, fins d'1,2 m d'alçària, glabra. Les tiges són nombroses, erectes, buides. Les fulles són simples, oposades, peciolades, senceres, lanceolades i de color verd glauc. La inflorescència és terminal, composta, amb nombroses flors, amb branques oposades erecto-patents i bràctees sèssils. Les flors són hermafrodites, zigomorfes. El calze està format per nombroses setes plomoses a la base de la corol·la, que formen el vilà en la fructificació. La corol·la està formada per 5 pètals soldats en un llarg tub prim, prolongat en un esperó basal, linear, i amb 5 lòbuls disposats en dos llavis, de color rosat. L'androceu té un estam, exert, glabre i rosat. L'ovari és ínfer, estretament ovoide, amb una estructura superior on es fixa el calze; l'estil és exert, recte, glabre. El fruit és un aqueni comprimit i està envoltat d'un vilà erecte i caduc.

HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ :

Probablement és originària només de la Regió Mediterrània, però pel seu ús ornamental i medicinal s’ha naturalitzat a tots els continents i a les illes oceàniques. Viu en pedregars, penyals, murs, penya-segats, herbassars, vora de camins, talussos, enderrocs i terrenys remoguts, sempre amb una elevada nitrificació. Des del nivell de la mar fins els 1300 m d'altitud.

FLORACIÓ I FRUCTIFICACIÓ :

La floració es perllonga tot l'any a les zones més càlides. Al Botànic floreix des de març fins a l'estiu i després a la tardor. Els fruits es formen unes setmanes després i conviuen amb les flors fins que es dispersen, gràcies al vilà, impulsats pel vent. El vilà també pot adherir-se al pèl o les plomes dels animals per dispersar-se.

CURIOSITATS :

Hui en #UnaFinestraAlBotànic parlarem d'una planta comuna al nostre entorn, que podrem veure en diverses col·leccions del Jardí Botànic, però també als talussos de les carreteres i en molts jardins populars. El seu ús ornamental és molt antic i el seu cultiu molt senzill, si es tenen sòls orgànics, solts i frescos.

Ha estat una planta casolana pel seu valor ornamental, però també pel seu ús com aliment antiescorbútic. Encara avui es consumeix en amanida en alguns llocs, i per les propietats sedants del seu rizoma, menys intenses que les de la valeriana (Valeriana officinalis L. ).

La maduració dels òrgans sexuals és dicògama. En primer lloc, maduren les anteres i alliberen el seu pol·len abans de la maduració de l'estigma. D'aquesta manera, forcen la fecundació creuada, facilitada per la pol·linització de papallones, capaces d'arribar a l'esperó de la flor, a la fi del tub, amb la seva llarga espiritrompa, transportant després els grans de pol·len enganxats al seu cos fins a l'estigma d’unaltra flor.

El nom de gènere procedeix de les paraules gregues kéntron, -ou, que significa agulló, esperó de gall; i ánthos, -ous, que significa flor. Referint-se a l'esperó que té la flor a la base del tub. L'epítet específic és pel color rosat de les flors.