EL BOTÀNIC ARA

ÉS ESTIU AL JARDÍ

LLUM, COLOR I FRESCOR

CATÀLEG VIRTUAL D'ESPÈCIES VEGETALS

Freesia laxa subsp. laxa

FAMÍLIA : IRIDACEAE NOM CIENTÍFIC : Freesia laxa subsp. laxa NOM COMÚ : XICOTET LLIRI ROIG COL·LECCIÓ DEL JARDÍ : Escola Botànica DESCRIPCIÓ :

És una herba vivaç, de fins a 30 cm d'alçada, amb bulbs sòlids envoltats de nombrosos bulbets laterals; la part aèria desapareix a la tardor. Les tiges són erectes. Les fulles es disposen plegades, de manera que les fulles velles envolten les joves, són lanceolades, ensiformes, agudes. La inflorescència és terminal i arquejada, amb les flors al costat superior, protegides per dues bràctees basals. Les flors mesuren uns 2 o 3 cm de diàmetre, són erectes, lleument zigomorfes, tenen 6 tèpals que formen en un llarg tub basal, amb lòbuls similars, tan llargs com el tub, disposats en un sol pla, de color roig intens, amb una taca obscura a la base dels tres inferiors. Té 6 estams unilaterals, que a penes sobreïxen del tub, amb les anteres en una fila. El pistil està format per 3 carpels; el filament acaba en 3 estigmes filiformes, bifurcats, que es disposen per damunt dels estams; l'ovari és trilocular. El fruit és una càpsula ovoidea, dehiscent. Les llavors són de color roig brillant.

HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ :

Es distribueix principalment per la costa oriental d'Àfrica, des de Kenya fins al nord-est de Sud-àfrica, tot i que entra cap a l'interior a la zona tropical, arribant fins Uganda i Sudan. Viu en arenals litorals, prats de muntanya i roquers en matollars oberts i clars de boscos temperats, sobre sòls amb humitat edàfica, des del nivell de la mar fins 2000 m d'altitud.

FLORACIÓ I FRUCTIFICACIÓ :

Floreix des de finals de l'hivern fins ben entrat l'estiu, i la seua floració s’allarga durant mesos si es manté humida la terra. Els fruits s'obrin al llarg de l'estiu i alliberen les llavors per gravetat. Les llavors germinen amb gran facilitat a la primavera següent.

CURIOSITATS :

Hui a #UnaFinestraAlBotanic us portem una planta de gran interès ornamental per a orles i racons assolellats de jardí. La facilitat de germinació de les llavors i els nombrosos bulbets laterals fan proliferar la planta en taques i rodals de gran densitat, que arriben a cobrir completament el sòl si es manté humit, sense entollar. A les zones subtropicals de la Xina, Austràlia i Estats Units, i també a les illes de la Reunió, Maurici o Madeira s'ha convertit en espècie invasora.

Les taques fosques de la base dels tèpals inferiors serveixen de guies nectaríferes per conduir els pol·linitzadors cap al centre de la flor. El tub estret i llarg només permet als dípters i lepidòpters amb llargs òrgans succionadors aprofitar el nèctar que es produeix en el fons del tub. A les flors, maduren abans els estams que el pistil i poden auto-pol·linitzar-se, si no han estat visitades abans pels insectes, quan els estigmes receptius arriben a tocar les anteres encara amb restes de pol·len.

El gènere està dedicat al metge alemany Friedrich Heinrich Theodor Freese (1795-1876) amic i company de Christian Friedrich Ecklon (1795-1868) autor de la primera descripció del gènere. L'epítet específic fa referència a l'aparença de la planta i de la seua inflorescència.