EL BOTÀNIC ARA

ÉS PRIMAVERA AL JARDÍ

DESPERTANT DE LA LETARGIA

CATÀLEG VIRTUAL D'ESPÈCIES VEGETALS

Strophanthus speciosus

FAMÍLIA : APOCYNACEAE NOM CIENTÍFIC : Strophanthus speciosus NOM COMÚ : CORDA VERINOSA COL·LECCIÓ DEL JARDÍ : Escola Botànica DESCRIPCIÓ :

És un arbust de fins de 10 m d'altura, molt ramificat, amb tiges verdes, brillants, volubles, enfiladisses i de creixement ràpid a la primavera. Les fulles són senceres, estretes, lanceolades, brillants i disposades en verticils de 3 o 4. Les flors, agrupades en raïms terminals, són perfumades, tenen cinc pètals estrets soldats en la base, formant un curt tub i són suaument ataronjades amb una taca roja en la base de cada lòbul; abans d'obrir-se, els lòbuls dels pètals es disposen retorçats. El fruit és un fol·licle dehiscent. Les llavors són xicotetes, lleugeres i presenten un plomall de pèls blancs (vil·là).

HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ :

Viu als marges dels boscos de fulla perenne en zones de mitja muntanya, fins a 1800 m d'altitud, a la Regió Oriental de Sud-àfrica, des del Cap fins a Zimbabwe.

FLORACIÓ I FRUCTIFICACIÓ :

Floreixen al principi de la primavera, durant una mica menys de dos mesos, potser fins a mitjan maig. Els fruits s'obrin a l'estiu i les llavors són dispersades pel vent.

CURIOSITATS :

Hui en #UnaFinestraAlBotanic et mostrem una planta que no coneixem en un altre jardí valencià, però que té gran interès ornamental per les seues flors cridaneres i la facilitat del seu cultiu, només hem de pinçar les tiges per a evitar que se'ns escape grimpant sobre altres plantes del jardí.

Com moltes altres apocinàcies, aquesta espècie segrega un làtex tòxic en esquinçar les fulles o les tiges que, en dosis altes, pot ser verinós, cosa que ha estat aprofitada per a emmetzinar fletxes i llances. Per això, hem d'anar amb compte en tocar-la i evitar tocar-nos després els ulls o a la boca. En dosis moderades, s'utilitza per les seues propietats cardiotòniques.

El nom del gènere fa referència a la forma retorçada de la flor abans de la seua obertura.  Deriva de les paraules gregues strophos = corda retorçada; anthos = flor. El nom específic significa vistós, bonic.

Es reprodueix fàcilment a partir de llavors sembrades a la tardor o hivern, que germinen en 4-8 setmanes; o mitjançant esqueixos de fusta dura, tallats a la tardor o hivern, amb un període d'arrelament de 8 setmanes.