EL BOTÀNIC ARA

ÉS TARDOR AL JARDÍ

TEMPS DE BAIES I CAIGUDA DE FULLES

CATÀLEG VIRTUAL D'ESPÈCIES VEGETALS

Podocarpus neriifolius

FAMÍLIA : PODOCARPACEAE NOM CIENTÍFIC : Podocarpus neriifolius NOM COMÚ : PODOCARP DE FULLA DE BALADRE COL·LECCIÓ DEL JARDÍ : Escola Botànica DESCRIPCIÓ :

Magnífic arbre perenne que pot superar els 30 m d´altura i els 300 anys d´edat. Presenta una escorça fibrosa de color marró-grisenc i una copa cònica molt densa, amb les branques un poc escampades, però amb un fullatge compacte de color verd intens. Les seues fulles, allargades i relativament estretes (linear-llanceolades), es disposen en espiral i molt pròximes les unes a les altres. Aquestes són d´un color verd fosc i brillant en el feix que es torna pàl·lid en el revés, i presenten el nervi central marcat en ambdues parts. Les seues flors sèssils, pengen en forma de con i poden ser femenines o masculines, però sempre es desenvolupen en arbres diferents (espècie dioica). Les masculines, de color marró, són solitàries o disposades en grups de 2 o 3 i estan recobertes per unes escates que contenen el pol·len. Les femenines, de tonalitat verdosa, són sempre solitàries i originen les llavors que donaran lloc als seus característics fruits. "Falsos fruits" en realitat ja que el que produeixen són llavors nues ovoides i carnoses de color porpra blavós que es recolzen sobre un peduncle també carnós, amb dues bràctees, i que es torna morat en madurar.

HÀBITAT :

És un arbre natiu d'Àsia subtropical i Oceania, amb una extensa distribució natural que abasta la Xina, l'Índia, Nepal, la Xina, Tailàndia, Cambodja, Laos, Indonèsia i Nova Guinea. Forma part de boscos perennifolis, entre els 500 i 1.300 m d'altura sobre sòls profunds i ben drenats.

FLORACIÓ I FRUCTIFICACIÓ :

Floreix de maig a juny i fructifica de setembre a octubre

CONSERVACIÓ :

Aquesta conífera de creixement lent no presenta actualment cap problema rellevant de conservació i està catalogada per la IUCN com una espècie de preocupació menor. Al Jardí Botànic existeixen dos notables exemplars considerats com els de major grandària de la península amb uns 30 m d´altura i més de 150 anys d´edat.

CURIOSITATS :

Aquesta espècie de Podocarp és la més emprada en jardins pel seu original port i estructura, i el seu aspecte exòtic. S´ha utilitzat molt en jardins italians renaixentistes, jardins mediterranis i jardins tropicals, sobretot com arbre aïllat o curiositat per a emmarcar elements arquitectònics o escultòrics. És ideal per a filtres acústics o visuals. El nom del gènere, Podocarpus, deriva del grec karpós: fruit, amb el prefix podo: pres del grec pous, podós: peu, que al·ludeix al fet que les llavors (i no els fruits) van situades sobre una espècie de peduncle engrossit i carnós que es menja al Nepal, tot i això són les aus les encarregades de la dispersió en ingerir aquests fruits carnosos. Mentre que el nom de l´espècie, P. neriifolius, vol destacar la certa semblança que tenen les seues fulles amb les del baladre (Nerium oleander). La seua fusta és de bona qualitat, groguenca, lleugera i fàcil de treballar, i a més resistent a plagues i malalties, per això s´usa en fusteria per a la fabricació de mobles, mastelers, instruments musicals i també en marqueteria; també s´utilitza per a fabricar paper.

CONREU AL JARDÍ :

És una espècie de creixement molt lent i a més bastant exigent quant a sòls profunds i clima temperat. Creixerà de forma adequada en un sòl argilenc i ben drenat situat a ple sol o semiombra. Admet bé la poda i resisteix la sequera feble i la contaminació urbana. Podem multiplicar-la per llavor i esqueix, encara que aquesta última és bastant complicada. En cas de transplantament hem de realitzar-ho sempre a la primavera o a la tardor.