EL BOTÀNIC ARA

ÉS TARDOR AL JARDÍ

TEMPS DE BAIES I CAIGUDA DE FULLES

CATÀLEG VIRTUAL D'ESPÈCIES VEGETALS

Magnolia grandiflora

FAMÍLIA : MAGNOLIACEAE NOM CIENTÍFIC : Magnolia grandiflora NOM COMÚ : MAGNÒLIA COL·LECCIÓ DEL JARDÍ : Escola Botànica DESCRIPCIÓ :

Arbre perennifoli que pot arribar a mesurar fins a 30 m d’altura. Té forma piramidal, cada vegada més irregular segons avança la seua edat, i està ramificat des de la base. Tronc curt i d’escorça llisa, que es fa rugosa i escamosa amb els anys, de color gris obscur o castany clar. Les branques estan cobertes amb pels color òxid quan són joves, tornant-se suaus i romanent oxidades amb l’edat. Les fulles simples i alternes de forma oval-oblonga amb textura coriàcia, són verd brillant y glabres (llises, sense pels) per el has, i de color ferro oxidat pel revés amb un nervi central prominent. Flors característiques per la seua grandària i intens aroma allimonat. Contenen lliures carpels i nombrosos estams filamentosos disposats en forma d’espiral, rodejats per 3 sèpals (calis) i de 6 a 12 pètals en disposició helicoïdal (corol·la) de color blanc cremós. El fruit és un agregat de fol·licles que s’agrupen en una textura llenyosa amb forma de pinya i cilíndrica, dispost sobre un peduncle curt i gruix cobert per una fina pubescència marró. Cada fol·licle conté de una a dos llavors de color roig intens.   

HÀBITAT :

Natiu dels Estats Units (Amèrica del Nord), la magnòlia s’estén des de l’est de Carolina del Nord fins a Florida Central, arribant cap a l’oest fins a Texas i Arkansas. Creix en zones forestals un poc pantanoses i en boscs propers a la costa i amb poca altitud.

FLORACIÓ I FRUCTIFICACIÓ :

Floreix a finals de primavera o principies d’estiu. Cada flor es molt poc duradora, però degut a l’abundància de flors que van apareixent, l’arbre roman en flor durant un llarg temps. La llavor està apta per a la seua recol·lecció en els mesos d’octubre i novembre. 

CONSERVACIÓ :

No està considerada com a espècie amenaçada.

CURIOSITATS :

El gènere Magnòlia va ser denominat per Linneo en honor a Pierre Magnol, metge del rei Lluis XIV de França i director d’un jardí botànic en Montpeller (França).

La magnòlia s’ha convertit en un símbol de gràcia del sud profund del Estats Units, ja que dit arbre d’ombra i ornat s’ha plantat en un extens nombre de patis, parcs o al llarg dels carrers. Es cultiva com ornamental per la seua frondositat i les seues flors cridaneres.

Les seues fulles verdes i coriàcies, i flors, s’utilitzen en la decoració i arregles florals. La fusta està limitada en els seus usos, però pot ser usada en ebenisteria. 

CONREU AL JARDÍ :

Es troba més freqüentment al sol i ombra parcial, per lo que es deu evitar tant una insolació excessiva com una zona totalment ombria. Li afecten les gelades fortes, resistint al fred de forma moderada.

Prefereix sòls humits àcids, profunds i silicis, baixos en calcària. Si existeixen diferències minerals en el sòl o excés d’humitat, pot sofrir danys perdent color al fullatge (clorosis) o densitat foliar, ja que al no respirar de forma adequada el sistema radicular, limita el desenvolupament natural de l’arbre.

El reg deu ser regular i moderat, més abundant en l’estació estival.

En quant a la seua reproducció, es possible amb diferents mètodes: llavors, estaques, empelts i murgons.