EL BOTÀNIC ARA

ÉS PRIMAVERA AL JARDÍ

DESPERTANT DE LA LETARGIA

ADAPTACIONS DE LES PLANTES | AQUÀTIQUES

VIURE EN L'AIGUA

Les plantes aquàtiques tenen el seu lloc als estanys i a les basses del Jardí. Aquestes plantes viuen en ambients continentals amb presència d'aigua (rius, albuferes, tolles, sèquies ...). Poden estar arrelades en el fons o surar, i viure sobre l'aigua o submergides. Hi ha dos tipus fonamentals: els hidròfits, amb els òrgans vegetatius submergits o flotants, com els nenúfars (Nymphaea), lotus (Nelumbo) o llenties d'aigua (Lemna); i els hel·lòfits, que viuen parcialment fóra de l'aigua encara que mantenen les arrels submergides o en sòls entollats, com les bogues (Typha), canyes (Phragmites) o joncs (Juncus). Les plantes aquàtiques poden tenir grans espais d'aire en les fulles i les tiges per a facilitar l'oxigenació de les arrels. Les plantes submergides tenen l'epidermis molt prima i, en surar en l'aigua, els teixits mecànics poc desenvolupats. També es donen casos d'heterofilia, quan la planta té dos tipus diferents de fulles, unes submergides i unes altres sobre la superfície de l'aigua.

Són organismes molt sensibles a la contaminació de l'aigua i, en conseqüència, bons bioindicadors. Hi ha plantes aquàtiques cridaneres i de gran interès ornamental, però algunes, com els jacints d'aigua (Eichhornia crassipes), són invasores agressives.

A l’estany de la Muntanyeta es poden veure joncs, lliris grocs, bogues i, al centre, el taxodi, pero la col·lecció més interessant d’aquestes plantes es troba a la bassa de l’hivernacle, al costat del mur est del Jardí. Al test central hi ha lotus de l’Índia i als laterals bogues, tàlies, papirs i pontedèries. També s’hi troben nenúfars, alocàsies i colocàsies, a més del conegut trévol de quatre fulles (Marsilea quadrifolia). Una falaguera aquàtica que era bastant habitual als arrossars i les séquies de la Comunitat Valenciana i que ara pràcticament es considera extint en el nostre territori des dels anys 80. Els exemplars del Botànic provenen de la població natural més pròxima, al Delta de l'Ebre, i formen part d'un programa de conservació de flora autòctona i de recuperació de l'espècie.

L’estiu és l’estació de l’any en què aquesta col·lecció brilla amb més esplendor, ja que la bassa està més plena i es troba engalanada per les flors de lotus i de nenúfars. Tot un espectacle visual.